Escàner Epson Perfection 3490 Photo amb l’Ubuntu 15.04 (revisió de l’actualització)

Al 2013 ja vaig fer una actualització del primer apunt sobre aquest escàner i l’Ubuntu, però resulta que l’altre dia vaig connectar-lo a una màquina amb l’última versió d’Ubuntu (la 15.04 hores d’ara) i em vaig trobar que l’actualització que vaig fer llavors ara no funciona :(

Ja no em sorprèn que no aparega la gestió de grups d’usuaris perquè des de la versió 12.04 que l’Ubuntu no la incorpora per la qual cosa l’he hagut d’afegir (ho he fet totes les vegades que he canviat de versió des de llavors, també quan l’he connectat a màquines amb Debian i sempre ha anat bé) com pensava, però… no ha funcionat :(

He seguit totes les passes d’aquell manual i m’he trobat que no funcionava, llavors se m’ha acudit afegir els usuaris al grup saned que he vist que també existeix quan he afegit els usuaris al grup scanner (hi ha un paquet d’escaneig anomenat sane i xsane, de fet el manual demana d’instal·lar el paquet sane-utils) i per si de cas ho he provat i m’ha funcionat! :)

Amb la qual cosa el manual d’instal·lació de l’escàner Epson Perfection 3490 Photo amb l’Ubuntu 15.04 quedaria de la següent manera:

cal instaŀlar el paquet «gnome-system-tools»:

sudo apt-get install gnome-system-tools

i seguir el manual que ja vaig fer al seu dia per a la versió 11.10 de l’Ubuntu, és a dir:

1) El primer que cal fer és instal·lar el paquet «sane-utils»:

sudo apt-get install sane-utils

2) Després cal anar a «Usuaris i grups» i afegir els usuaris que vulguem que facin servir l’escàner al grup «scanner»… i ja que hi som amb usuaris i grups afegir aquests usuaris també al grup «saned».

3) Sortir de la sessió i tornar a entrar (o reiniciar l’ordinador) per fer efectiu el pas anterior (2).

4) Crear el directori «snapscan» al directori compartit per tots els usuaris «sane»:

sudo mkdir /usr/share/sane/snapscan

5) Copiar-hi en aquest directori el controlador binari de l’escàner (si no l’han eliminat el podeu trobar ací):

sudo cp Esfw52.bin /usr/share/sane/snapscan

6) Donem els permisos necessaris al controlador:

sudo chmod 644 /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

i 7) Editem el fitxer de configuració per adaptar-lo al nostre controlador:

sudo gedit /etc/sane.d/snapscan.conf

Canviant-hi la línia «firmware» per:

firmware /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

Reiniciant la màquina ha de funcionar… al menys a mi m’ha funcionat. Com sempre automàgic ;)

Arxivat a General, Programari lliure, Ubuntu

La meua (breu) experiència amb l’#Ubuntuphone

Ara que ha eixit a la venda el nou Meizu MX4 amb sistema operatiu Ubuntu, he recordat que tenia pendent de fer un apunt sobre la meua (breu) experiència amb l’#UbuntuPhone., evidentment em referisc al bq Aquaris E4.5 Ubuntu edition.
57cb83094f7d323122b08d026d97ee6acce6dab9.jpg
Vaig prendre algunes notes que volia aprofitar per redactar l’apunt i com que vaig molt malament de temps ara mateix crec que el millor és que us passi aquestes notes; són les següents:
Total, que hores d’ara no sé com haurà evolucionat el sistema operatiu però també s’hi han afegit a la festa dos nous dispositius més potents que el primer bq e4.5, com ara el bq Aquaris e5 i el meizu mx4, que promet bastant.
Com a conclusió he de dir que és un sistema operatiu que quan deixi d’estar en fase beta alfa serà bastant revolucionari però hores d’ara encara el veig com un «segon» mòbil, la qual cosa només està a l’abast de qui té diners per pagar-s’ho o no fa un ús exhaustiu del mòbil.
Arxivat a Programari lliure, societat 2.0, Ubuntu

Java RE a Debian (i derivades)

Ja fa un temps que havia trobat a webupd8 com instaŀlar el motor java privatiu d’oracle a debian, però volia tenir instaŀlada una versió lliure (icedtea) i no me’n surtia. Amb la instaŀlació d’una nova distro al Thinkpad, la Semplice (una versió de debian molt lleugera, de fet volia instaŀlar-hi una crunchbang però no me n’he sortit) em vaig posar a trastejar a veure si me’n sortia.

Vaig estar remenant per diferents llocs oficials de debian relacionats amb l’icedtea ([1][2][3]) i vaig arribar a la conclusió que calia instaŀlar l’icedtea, l’openjdk i el complement per l’icedtea:

$ sudo dpkg -i icedtea-netx_1.5.2-1_amd64.deb
$ sudo apt-get install icedtea-netx-common
$ sudo apt-get install openjdk-7-jre

M’hi vaig posar a fer i em vaig trobar que apareixien unes quantes dependències no resoltes i no hi havia manera d’instaŀlar-ho si no era forçant-ho:

$ sudo apt-get -f install

Amb la qual cosa se’m va instaŀlar l’openjdk, però no la resta. Una vegada ho vaig tenir instaŀlat ja vaig poder instaŀlar l’icedtea i després d’això li va arribar el torn al complement:

$ sudo dpkg -i icedtea-7-plugin_1.4-3~deb7u2_amd64.deb

que també em va donar problemes i també vaig haver de forçar-lo:

$ sudo apt-get -f install

A partir d’aquest moment ja vaig poder fer servir l’entorn d’execució de Java (Java RE, també podeu trobar-lo com JRE).

Simplificant i ordenant, els passos a seguir serien:

sudo apt-get install openjdk-7-jre

sudo sudo apt-get install icedtea-netx-common

sudo dpkg -i icedtea-7-plugin_1.4-3~deb7u2_amd64.deb

sudo apt-get -f install

Repetint la instaŀlació en una màquina virtual m’ha tornat a passar que en aquest punt he hagut de forçar la instaŀlació… i no ho he provat però segurament també servirà per tots els derivats de debian (allò que anomenem distros debian-like), com ara ubuntu (i derivats)… per cert, podeu veure que la sintaxi és més pròpia d’Ubuntu que de Debian, i això és vàlid tant per Crunchbang com per Semplice.

Finalment només cal reiniciar el navegador i comprovar que funciona ;)

[1] https://packages.debian.org/wheezy/web/icedtea-7-plugin

[2] https://packages.debian.org/wheezy/amd64/icedtea-7-plugin/download

[3] https://packages.debian.org/sid/amd64/icedtea-netx/download

Si l’ordinador que feu servir té arquitectura de 32 bits, els 3 enllaços esmentats al començament i repetits just ací damunt heu de substituir-los pels següents:

[1] https://packages.debian.org/wheezy/web/icedtea-7-plugin

[2] https://packages.debian.org/wheezy/i386/icedtea-7-plugin/download

[3] https://packages.debian.org/sid/i386/icedtea-netx/download

Una altra vegada, és automàgic ;)

Arxivat a Debian, Programari lliure

Camí de muntanya 2014

Diumenge 16 de novembre el Centre Excursionista de Lleida va celebrar la 20a edició del camí de muntanya. Tradicionalment aquesta jornada servia per a recuperar algun camí (o un tros) de les comarques de Ponent que s’havia perdut; però enguany s’ha fet una variant d’aquest concepte. El que s’ha fet és una coŀlaboració amb Ipcena i s’ha fet un cap de setmana de germanor on els del CEL hem acompanyat als companys d’Ipcena a veure dos camins que han recuperat per la cara nord del Montsec en diferents camps de treball.

Vull agrair molt l’acollida que ens han ofert els companys i amics d’Ipcena, especialment el Joan Vàzquez que ens ha acollit al seu aixopluc del Montsec, oferint-nos un arròs amb camagrocs que havia collit el mateix dia… boníssim!

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d'hotelet ;)

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d’hotelet (la iŀluminació podria ser millor) ;)

Alguns ens vam trobar a l’hotelet dissabte al vespre per compartir un cap de setmana entranyable, on vam compartir l’estada amb riures i un bon àpat… acompanyat després amb moniatos, moscatell… i la música que ens va oferir el Roger amb la seua guitarra. Vam anar a dormir d’hora i l’endemà ens vam llevar ben d’hora… perquè havíem quedat de començar a caminar a les 8:00, i vam esperar que arribessin més companys que venien de Lleida. Vam acomiadar llavors al Roger perquè havia quedat amb companys per escalar.

Com a prèvia, crec que la banda sonora d’aquest apunt és Zoo, grup que vaig conèixer gràcies a l’Albert i la Raquel.

El camí el vam fer circular amb un desnivell d’una mica més de 1000 m arribant gairebé a Sant Alís i tornant a baixar pel camí recuperat aquest estiu… mentrestant vam haver d’inventar-nos un tros ja que entre el primer tram i el vell camí de la font de la Vesa no hi havia res; el Joan ens va guiar i vam arribar sense problemes a la nostra destinació. Aquesta primera part tenia els trams amb més pendent, després ja no era tan pronunciat.

El grup començant el tros amb més pendent.

El grup començant el tros amb més pendent.

El dia estava ennuvolat i hi ha moltes de les meues fotos que no han quedat gaire bé :(De tant en tant ens reagrupàvem i el Joan ens feia explicacions molt interessants del territori, tant des del punt de vista geològic com botànic… una gran diada ambiental, que ha donat un valor afegit al tradicional camí de muntanya.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

A mesura que guanyàvem alçada podíem veure la mar de núvols que cobria la conca de Tremp:

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

I en arribar a dalt de la carena vam poder veure la vall d’Àger més neta, amb una bona vista de l’ermita de Colobor.

Vall d'Àger amb l'ermita de Colobó a baix a l'esquerra.

Vall d’Àger amb l’ermita de Colobó a baix a l’esquerra.

Vam estar una bona estona per la pista que recorre la carena i a prop de Sant Alís vam començar la baixada per retornar al cap d’unes hores al punt de partida.

Vista de la carena del Montsec d'Ares.

Vista de la carena del Montsec d’Ares.

Quan ja havíem baixat molt vam passar per una zona on Ipcena ha aconseguit ajudes per fer una aclarida dels pins amb l’objectiu de regenerar el bosc i ajudar a què predominin les espècies autòctones.

Quan ja érem a prop del punt de partida el Joan Ramon va fer una foto de grup que m’ha deixat compartir ací.

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

També podeu veure les fotos de la Gemma Esteve, fetes com les del Joan Ramon amb càmera de fotos… millors que les meues.

Per si us interessa podeu veure i descarregar-vos el track ací; com podeu comprovar, amb una petita errada al començament… fins la propera ;)

Arxivat a Centre Excursionista de Lleida, Excursions, General

Robinhera (3005 m)… a la tercera la vençuda

Com diu la dita: a la tercera va la vençuda, i pel que fa a la meua relació amb el Robinhera així ha estat: després de dos intents frustrats (el primer el 8 de juny després d’una nit sense dormir gaire i el segon el dia 8 de juliol, amb l’Albert que ja vaig comentar al blog) aquesta vegada hem aconseguit fer cim… i sembla que no he estat l’únic que ha necessitat tres intents per aconseguir-ho, la Gemma que és qui em va proposar d’anar-hi també ha necessitat tres intents.

La cosa va anar de la següent manera, dimarts em va trucar la Gemma Esteve per dir-me que el seu cosí Jordi Pons li havia proposat de fer el Robinhera abans de la festa per celebrar que ha fet tots els tresmils dels Pirineus (!!!!). Li vaig explicar que tenia pendent de tornar-hi amb l’Albert Rodríguez i vam quedar tots quatre per anar-hi.

Sortíem de Lleida dissabte 30 d’agost a les 18:00, amb la por que la méteo ens espatllés l’excursió perquè la previsió no era dolenta però empitjorava a mida que passava el temps. Vam quedar de fer un bivac al costat del cotxe a la Plana de Pietramula i que la Gemma agafava una tenda per si plovia. A Lleida feia bo però estava una mica ennuvolat, i vam estar així tot el camí fins que vam arribar gairebé a Bielsa que va començar a ploure, això ens va fer replantejar-nos què fèiem, però en arribar a Parzan ja no plovia i vam decidir pujar cap a la Plana de Pietramula. Pel camí a estones ens plovia i a estones no; i en arribar a l’aparcament que hi ha a l’esplanada de la Borda Brunet vam decidir parar i mirar a veure què tal estava la borda per passar-hi la nit. Vam baixar, es podia obrir i vam veure que estava bastant bé, així que vam decidir que passaríem la nit a la borda… en companyia d’alguns ratolins tal com va pronosticar la Gemma.

 

 

Aquest és l'hotelet on vam passar la nit... molt millor que arriscar-nos a que ens ploguera.

Aquest és l’hotelet on vam passar la nit… molt millor que arriscar-nos a que ens ploguera.

Vam quedar de llevar-nos a les 6:00 per poder començar a caminar a les 7:00, la qual cosa ha estat un gran encert ja que ens ha permés fer la pujada sense que ens toque el Sol fins que ja érem a uns 2700 m, al mig de la Pala Robinhera (un malson de pala pel desnivell que assoleix: 400 m).

 

 

Camí de pujda amb la pala Robinhera al fons.

Camí de pujda amb la pala Robinhera al fons.

Val a dir que és un tresmil senzill i ràpid de fer, però a costa de guanyar alçada ràpidament… és a dir, molt pendent :(

A mesura que guanyem alçada apareix a l’oest primer els contraforts de la vall de Pineta, i poc després alguns dels cims emblemàtics del massís d’Ordesa, com ara les tres Sorors (Punta de las Olas, pic d’Anyisclo o Soum de Ramond i Mont Perdut), el Dit del Perdut i el Cilindre de Marboré… al davant dels quals s’hi veuen els Boudrimonts (Rabadà i Navarro) i Esparets (gràcies Jordi); i al cap d’una estona (quan ja hem guanyat molta alçada) el Gran Astazu.

Contraforts de la vall de Pineta (és la seua «paret» sud) al fons de la imatge, ja iŀluminats pel Sol.

Contraforts de la vall de Pineta (és la seua «paret» sud) al fons de la imatge, ja iŀluminats pel Sol.

Entre la imatge anterior i la següent hi ha el coll d’Anyisclo. La veritat és que venia molt de gust gaudir d’aquestes vistes… tot i que no eren res comparat amb el que ens esperava després de la pesada pala Robinhera…

Al fons es veuen les tres Sorors (amb els Baudrimonts i el Esparets), el Dit, el Cilindre i més a la dreta el Gran Astazu... quan ja érem a mitja pala Robinhera.

Al fons es veuen les tres Sorors (amb els Baudrimonts i el Esparets), el Dit, el Cilindre i més a la dreta el Gran Astazu… quan ja érem a mitja pala Robinhera.

 … però havíem de continuar avançant i guanyant alçada per tal d’assolir la carena i poc a poc fer cim:

Prova fefaent que al tercer intent he fet cim al Robinhera.

Prova fefaent que al tercer intent he fet cim al Robinhera.

Les vistes des d’aquest cim són espectaculars (darrere meu es pot veure a l’esquerra de la foto el mateix que a la foto anterior, i a la dreta es veu clarament el Vinyamala amb la glacera i a l’esquerra d’aquest el Balaitús), només cal veure la mateixa foto d’abans però sense «espontanis»:

Vista del massís del Perdut a l'esquerra i el Vinyamala al fons a la dreta.

Vista del massís del Perdut a l’esquerra i el Vinyamala al fons a la dreta.

I no es pot obviar l’espectacular visió de la Múnia (3133 m) des del cim del Robinhera:

Espectacular visió de la cara sud de la Múnia des del cim del Robinhera.

Espectacular visió de la cara sud de la Múnia des del cim del Robinhera.

Per acabar una panoràmica que agafa des dels contraforts de Pineta fins a la Múnia:

Panoràmica que recull tots els cims esmentats al llarg de l'apunt.

Panoràmica que recull tots els cims esmentats al llarg de l’apunt.

… i no té les muntanyes de la pano anterior però també és molt digna la que recull des de la Múnia fins els contraforts de Pineta:

Panoràmica que abasta des de la Múnia fins els contraforts de Pineta.

Panoràmica que abasta des de la Múnia fins els contraforts de Pineta.

Res més, això ha estat el relat de l’ascensió (per fi) al Robinhera. El trac és ací, i si voleu veure més fotos, i millors, mireu les de la Gemma ací.

Arxivat a Centre Excursionista de Lleida, Excursions

Astazus, Gran (3071 m) i Petit (3012 m), per Pineta

L’altre dia vaig acabar el primer apunt de la temporada de muntanya esperant explicar com va anar l’Aneto el passat 21 de juliol i malauradament he de dir que la méteo ens va jugar una mala passada i vam haver de girar cua quan ens trobàvem a l’alçada del Portilló inferior (aproximadament)… és el que té la muntanya, que mai no pots triar les condicions meteorològiques i menys si tens reservat el refugi amb antelació :(

De tota manera l’Aneto no es mourà de lloc, ja tindrem ocasió de tornar-hi i esperem que siga amb millors condicions :)

Després d’això em va trucar el Xavi Palau perquè l’acompanyara a intentar fer els Astazus (Gran i Petit), que són dels pocs que li quedaven per acabar tots els 3000 dels Pirineus (de la llista del Feliu Izard) i que vam frustrar per la méteo fa un any aproximadament… en canvi enguany tot ha anat rodat i hem pogut fer cim(s) i baixar per explicar-ho ;)

Vam eixir de Lleida dissabte 26 de juliol a les 18:00 i arribàvem a l’aparcament de Pineta cap a les 20:30… la vista del circ de Pineta sempre és espectacular, amb la cascada plena d’aigua pel desglaç:

Cascada del Cinca a contrallum

Cascada del Cinca a contrallum

De fet, vam veure poca cosa perquè només aparcar vam repassar el mapa una mica per fer-nos idea del que faríem l’endemà i vam sopar i tot seguit vam preparar el bivac, ja que havíem decidit alçar-nos a les 5:00 per aprofitar la fresca i evitar al màxim el sol durant la pujada al magnífic Balcó de Pineta. Només arribar al balcó de Pineta ja paga la pena… això sí, són 1200 m de desnivell que vam fer en 3h 15 minuts i que ens va obligar a descansar una estona en arribar-hi, fent una parada per menjar una mica.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

L’arribada a aquest punt ja paga la pena per les vistes que hi ha tant sobre la vall de Pineta com sobre la vall de Marboré, on tenim al sud la cara Nord del Perdut, el Dit i el Cilindre de Marboré; i al nord diversos cims, entre dos dels quals hi ha el Pic de Tucarroia que dóna nom al refugi de la Bretxa de Tucarroia i al fons de la vall el nostre objectiu: els Astazus, que són dos cims que tanquen el circ de Gavarnia per l’est.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Després de menjar vam tornar a posar-nos en marxa travessant tota la vall de Marboré cap al fons de la mateixa, passant a prop del llac Gelat (de Marboré), i fent la travessa de la vall el més al nord possible, sota la paret sud del Gran Astazu, la qual cosa ens va portar directament al coll de Swan, just a l’eixida del corredor de Swan que puja des de la vall de Gavarnia. Arribats ací, només era qüestió de seguir les fites que ens portarien cap al cim, primer vam fer el Gran Astazu i després el Petit. La veritat és que el camí cap al cim està marcat i només cal anar pujant «terrasses» mentre flaquegem la muntanya fins al cim però hi ha moments de tensió sobre tot pels punts més aeris; en qualsevol cas cap a les 11:45 érem al cim i vam gaudir d’unes vistes espectaculars tant de la nord del Perdut (i companyia) com de la vall de Gavarnia, del Vinyamala al fons, així com també de la resta de cims que formen el circ de Gavarnia… una passada:

Jo al cim del Gran Astazu amb l'omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Jo al cim del Gran Astazu amb l’omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Vam estar una estona menjant i xerrant amb un grup de muntanyencs catalans i vam baixar cap al coll per atacar el segon objectiu del dia, el Petit Astazu. En aquest cas, des del coll de Swan es veu un camí molt clar i molt fitat que ens porta en principi per la cara nord del Petit Astazu fent-se al cap de no res una feixa ampla però molt aèria i al cap d’un moment es veu interrompuda per unes fites que ens indiquen que hem d’«escalar» una canaleta d’uns 3 m per arribar a la carena i resseguir-la cap al cim, passant una estona per la cara sud fins que al final fem cap a la carena cimera que ens porta a dalt del tot, on arribem aproximadament a les 13:00. Des d’aquest punt les vistes que hi ha són espectaculars; ja no és tan present la nord del Perdut però crida molt l’atenció la seqüència de cims que defineixen el circ de Gavarnia, on es evident també la Bretxa de Rotllan i es pot veure el refugi de Serradets. Una mica al nord-oest s’aprecia perfectament el massís del Vinyamala, amb la glacera carregada de neu.

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Després de gaudir una estona de les vistes vam resseguir una estona la carena per baixar pel costat més occidental cap al coll d’Astazu que tanca la vall de Marboré, des d’on vam retornar cap al balcó de Pineta, aquesta vegada pel mig de la vall. La vista des del coll d’Astazu cap a Pineta també és espectacular:

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d'Astazu.

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d’Astazu.

La tornada la vam fer molt més ràpida (si arribar al cim del Petit Astazu ens va costar 8 hores i 15 minuts, la tornada la vam fer en unes 5 hores; això sí, parant molt menys) i a les 18:00 aprox. ja érem al cotxe. Podeu veure ací el trac de l’excursió. A veure quina serà la propera :)

Arxivat a Excursions, General

Punta Alta de Comalesbienes (3014 m), primer tresmil de la temporada

Comença l’estiu (al menys en aquest blog) i comencen els apunts de muntanya… ho dic perquè acabe de mirar-me els últims apunts que he fet i en tot el que portem de 2014 no hi ha cap apunt que no siga relacionat amb el programari lliure, l’altre tema d’aquest blog després que els de caire més social, polític i així els tracte sobre tot a la xarxa social… com ja he comentat altres vegades «els microblogs estan matant els blogs».

Panoràmica cap a l'oest des del cim de la Punta Alta

Panoràmica cap a l’oest des del cim de la Punta Alta

Pel que fa a l’excursió en qüestió, ja fa dies que intente fer un tresmil perquè amb el meu germà i el Josep tenim pensat de fer l’Aneto el proper dilluns 21 de juliol, i jo volia entrenar-me una mica ja que no he fet res des del passat 1 de novembre quan vam fer el Bisaurín. El problema és que vaig «programar-me» algun altre, però després de l’intent frustrat al Robinhera en companyia de l’Albert, aquest ha estat el primer tresmil de la temporada… espere que no siga l’últim.

L’ascensió a la Punta Alta la vaig triar perquè tot i ser un tresmil justet té un desnivell important (uns 1300m), com es pot comprovar al track que vaig fer; i espere que em servisca d’entrenament de cara a l’Aneto, ja que a més del desnivell és un camí gens fàcil, tot de tarteres i caos de blocs de granit que dificulten molt la progressió (de fet em va costar unes 5 hores i mitja la pujada i 4 la baixada). Això sí, les vistes impressionants (com es pot veure a les fotos panoràmiques que acompanyen l’apunt): es veu, a més del Comaloformo, Punta de Passet i tots els Bessiberris en primer terme, tota la Maladeta, Posets, Perdiguero, etc. i per l’altre costat també és molt evident el massís de la Pica d’Estats… i moltíssims altres cims que desconec.

Panoràmica cap a l'est

Panoràmica cap a l’est

Com vaig fer a la carena de Lliterola, acompanye una foto que certifica que vaig fer cim (ara en diuen una selfie):

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Espere fer un nou apunt explicant com va anar l’Aneto aviat.

Arxivat a Excursions, General, País
Arxiu
setembre 2015
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.