Java RE a Debian (i derivades)

Posted on desembre 16, 2014 by SiscoGarcia — Deixa un comentari

Ja fa un temps que havia trobat a webupd8 com instaŀlar el motor java privatiu d’oracle a debian, però volia tenir instaŀlada una versió lliure (icedtea) i no me’n surtia. Amb la instaŀlació d’una nova distro al Thinkpad, la Semplice (una versió de debian molt lleugera, de fet volia instaŀlar-hi una crunchbang però no me n’he sortit) em vaig posar a trastejar a veure si me’n sortia.

Vaig estar remenant per diferents llocs oficials de debian relacionats amb l’icedtea ([1][2][3]) i vaig arribar a la conclusió que calia instaŀlar l’icedtea, l’openjdk i el complement per l’icedtea:

$ sudo dpkg -i icedtea-netx_1.5.2-1_amd64.deb
$ sudo apt-get install icedtea-netx-common
$ sudo apt-get install openjdk-7-jre

M’hi vaig posar a fer i em vaig trobar que apareixien unes quantes dependències no resoltes i no hi havia manera d’instaŀlar-ho si no era forçant-ho:

$ sudo apt-get -f install

Amb la qual cosa se’m va instaŀlar l’openjdk, però no la resta. Una vegada ho vaig tenir instaŀlat ja vaig poder instaŀlar l’icedtea i després d’això li va arribar el torn al complement:

$ sudo dpkg -i icedtea-7-plugin_1.4-3~deb7u2_amd64.deb

que també em va donar problemes i també vaig haver de forçar-lo:

$ sudo apt-get -f install

A partir d’aquest moment ja vaig poder fer servir l’entorn d’execució de Java (Java RE, també podeu trobar-lo com JRE).

Simplificant i ordenant, els passos a seguir serien:

sudo apt-get install openjdk-7-jre

sudo sudo apt-get install icedtea-netx-common

sudo dpkg -i icedtea-7-plugin_1.4-3~deb7u2_amd64.deb

sudo apt-get -f install

Repetint la instaŀlació en una màquina virtual m’ha tornat a passar que en aquest punt he hagut de forçar la instaŀlació… i no ho he provat però segurament també servirà per tots els derivats de debian (allò que anomenem distros debian-like), com ara ubuntu (i derivats)… per cert, podeu veure que la sintaxi és més pròpia d’Ubuntu que de Debian, i això és vàlid tant per Crunchbang com per Semplice.

Finalment només cal reiniciar el navegador i comprovar que funciona ;)

[1] https://packages.debian.org/wheezy/web/icedtea-7-plugin

[2] https://packages.debian.org/wheezy/amd64/icedtea-7-plugin/download

[3] https://packages.debian.org/sid/amd64/icedtea-netx/download

Si l’ordinador que feu servir té arquitectura de 32 bits, els 3 enllaços esmentats al començament i repetits just ací damunt heu de substituir-los pels següents:

[1] https://packages.debian.org/wheezy/web/icedtea-7-plugin

[2] https://packages.debian.org/wheezy/i386/icedtea-7-plugin/download

[3] https://packages.debian.org/sid/i386/icedtea-netx/download

Una altra vegada, és automàgic ;)

Arxivat a Debian, Programari lliure

Camí de muntanya 2014

Posted on novembre 18, 2014 by SiscoGarcia — Deixa un comentari

Diumenge 16 de novembre el Centre Excursionista de Lleida va celebrar la 20a edició del camí de muntanya. Tradicionalment aquesta jornada servia per a recuperar algun camí (o un tros) de les comarques de Ponent que s’havia perdut; però enguany s’ha fet una variant d’aquest concepte. El que s’ha fet és una coŀlaboració amb Ipcena i s’ha fet un cap de setmana de germanor on els del CEL hem acompanyat als companys d’Ipcena a veure dos camins que han recuperat per la cara nord del Montsec en diferents camps de treball.

Vull agrair molt l’acollida que ens han ofert els companys i amics d’Ipcena, especialment el Joan Vàzquez que ens ha acollit al seu aixopluc del Montsec, oferint-nos un arròs amb camagrocs que havia collit el mateix dia… boníssim!

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d’hotelet (la iŀluminació podria ser millor) ;)

Alguns ens vam trobar a l’hotelet dissabte al vespre per compartir un cap de setmana entranyable, on vam compartir l’estada amb riures i un bon àpat… acompanyat després amb moniatos, moscatell… i la música que ens va oferir el Roger amb la seua guitarra. Vam anar a dormir d’hora i l’endemà ens vam llevar ben d’hora… perquè havíem quedat de començar a caminar a les 8:00, i vam esperar que arribessin més companys que venien de Lleida. Vam acomiadar llavors al Roger perquè havia quedat amb companys per escalar.

Com a prèvia, crec que la banda sonora d’aquest apunt és Zoo, grup que vaig conèixer gràcies a l’Albert i la Raquel.

El camí el vam fer circular amb un desnivell d’una mica més de 1000 m arribant gairebé a Sant Alís i tornant a baixar pel camí recuperat aquest estiu… mentrestant vam haver d’inventar-nos un tros ja que entre el primer tram i el vell camí de la font de la Vesa no hi havia res; el Joan ens va guiar i vam arribar sense problemes a la nostra destinació. Aquesta primera part tenia els trams amb més pendent, després ja no era tan pronunciat.

El grup començant el tros amb més pendent.

El dia estava ennuvolat i hi ha moltes de les meues fotos que no han quedat gaire bé :(De tant en tant ens reagrupàvem i el Joan ens feia explicacions molt interessants del territori, tant des del punt de vista geològic com botànic… una gran diada ambiental, que ha donat un valor afegit al tradicional camí de muntanya.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

A mesura que guanyàvem alçada podíem veure la mar de núvols que cobria la conca de Tremp:

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

I en arribar a dalt de la carena vam poder veure la vall d’Àger més neta, amb una bona vista de l’ermita de Colobor.

Vall d’Àger amb l’ermita de Colobó a baix a l’esquerra.

Vam estar una bona estona per la pista que recorre la carena i a prop de Sant Alís vam començar la baixada per retornar al cap d’unes hores al punt de partida.

Vista de la carena del Montsec d’Ares.

Quan ja havíem baixat molt vam passar per una zona on Ipcena ha aconseguit ajudes per fer una aclarida dels pins amb l’objectiu de regenerar el bosc i ajudar a què predominin les espècies autòctones.

Quan ja érem a prop del punt de partida el Joan Ramon va fer una foto de grup que m’ha deixat compartir ací.

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

També podeu veure les fotos de la Gemma Esteve, fetes com les del Joan Ramon amb càmera de fotos… millors que les meues.

Per si us interessa podeu veure i descarregar-vos el track ací; com podeu comprovar, amb una petita errada al començament… fins la propera ;)

Arxivat a Centre Excursionista de Lleida, Excursions, General

Robinhera (3005 m)… a la tercera la vençuda

Posted on agost 31, 2014 by SiscoGarcia — Deixa un comentari

Com diu la dita: a la tercera va la vençuda, i pel que fa a la meua relació amb el Robinhera així ha estat: després de dos intents frustrats (el primer el 8 de juny després d’una nit sense dormir gaire i el segon el dia 8 de juliol, amb l’Albert que ja vaig comentar al blog) aquesta vegada hem aconseguit fer cim… i sembla que no he estat l’únic que ha necessitat tres intents per aconseguir-ho, la Gemma que és qui em va proposar d’anar-hi també ha necessitat tres intents.

La cosa va anar de la següent manera, dimarts em va trucar la Gemma Esteve per dir-me que el seu cosí Jordi Pons li havia proposat de fer el Robinhera abans de la festa per celebrar que ha fet tots els tresmils dels Pirineus (!!!!). Li vaig explicar que tenia pendent de tornar-hi amb l’Albert Rodríguez i vam quedar tots quatre per anar-hi.

Sortíem de Lleida dissabte 30 d’agost a les 18:00, amb la por que la méteo ens espatllés l’excursió perquè la previsió no era dolenta però empitjorava a mida que passava el temps. Vam quedar de fer un bivac al costat del cotxe a la Plana de Pietramula i que la Gemma agafava una tenda per si plovia. A Lleida feia bo però estava una mica ennuvolat, i vam estar així tot el camí fins que vam arribar gairebé a Bielsa que va començar a ploure, això ens va fer replantejar-nos què fèiem, però en arribar a Parzan ja no plovia i vam decidir pujar cap a la Plana de Pietramula. Pel camí a estones ens plovia i a estones no; i en arribar a l’aparcament que hi ha a l’esplanada de la Borda Brunet vam decidir parar i mirar a veure què tal estava la borda per passar-hi la nit. Vam baixar, es podia obrir i vam veure que estava bastant bé, així que vam decidir que passaríem la nit a la borda… en companyia d’alguns ratolins tal com va pronosticar la Gemma.

Aquest és l’hotelet on vam passar la nit… molt millor que arriscar-nos a que ens ploguera.

Vam quedar de llevar-nos a les 6:00 per poder començar a caminar a les 7:00, la qual cosa ha estat un gran encert ja que ens ha permés fer la pujada sense que ens toque el Sol fins que ja érem a uns 2700 m, al mig de la Pala Robinhera (un malson de pala pel desnivell que assoleix: 400 m).

Camí de pujda amb la pala Robinhera al fons.

Val a dir que és un tresmil senzill i ràpid de fer, però a costa de guanyar alçada ràpidament… és a dir, molt pendent :(

A mesura que guanyem alçada apareix a l’oest primer els contraforts de la vall de Pineta, i poc després alguns dels cims emblemàtics del massís d’Ordesa, com ara les tres Sorors (Punta de las Olas, pic d’Anyisclo o Soum de Ramond i Mont Perdut), el Dit del Perdut i el Cilindre de Marboré… al davant dels quals s’hi veuen els Boudrimonts (Rabadà i Navarro) i Esparets (gràcies Jordi); i al cap d’una estona (quan ja hem guanyat molta alçada) el Gran Astazu.

Contraforts de la vall de Pineta (és la seua «paret» sud) al fons de la imatge, ja iŀluminats pel Sol.

Entre la imatge anterior i la següent hi ha el coll d’Anyisclo. La veritat és que venia molt de gust gaudir d’aquestes vistes… tot i que no eren res comparat amb el que ens esperava després de la pesada pala Robinhera…

Al fons es veuen les tres Sorors (amb els Baudrimonts i el Esparets), el Dit, el Cilindre i més a la dreta el Gran Astazu… quan ja érem a mitja pala Robinhera.

… però havíem de continuar avançant i guanyant alçada per tal d’assolir la carena i poc a poc fer cim:

Prova fefaent que al tercer intent he fet cim al Robinhera.

Les vistes des d’aquest cim són espectaculars (darrere meu es pot veure a l’esquerra de la foto el mateix que a la foto anterior, i a la dreta es veu clarament el Vinyamala amb la glacera i a l’esquerra d’aquest el Balaitús), només cal veure la mateixa foto d’abans però sense «espontanis»:

Vista del massís del Perdut a l’esquerra i el Vinyamala al fons a la dreta.

I no es pot obviar l’espectacular visió de la Múnia (3133 m) des del cim del Robinhera:

Espectacular visió de la cara sud de la Múnia des del cim del Robinhera.

Per acabar una panoràmica que agafa des dels contraforts de Pineta fins a la Múnia:

Panoràmica que recull tots els cims esmentats al llarg de l’apunt.

… i no té les muntanyes de la pano anterior però també és molt digna la que recull des de la Múnia fins els contraforts de Pineta:

Panoràmica que abasta des de la Múnia fins els contraforts de Pineta.

Res més, això ha estat el relat de l’ascensió (per fi) al Robinhera. El trac és ací, i si voleu veure més fotos, i millors, mireu les de la Gemma ací.

Arxivat a Centre Excursionista de Lleida, Excursions

Astazus, Gran (3071 m) i Petit (3012 m), per Pineta

Posted on juliol 30, 2014 by SiscoGarcia — Deixa un comentari

L’altre dia vaig acabar el primer apunt de la temporada de muntanya esperant explicar com va anar l’Aneto el passat 21 de juliol i malauradament he de dir que la méteo ens va jugar una mala passada i vam haver de girar cua quan ens trobàvem a l’alçada del Portilló inferior (aproximadament)… és el que té la muntanya, que mai no pots triar les condicions meteorològiques i menys si tens reservat el refugi amb antelació :(

De tota manera l’Aneto no es mourà de lloc, ja tindrem ocasió de tornar-hi i esperem que siga amb millors condicions :)

Després d’això em va trucar el Xavi Palau perquè l’acompanyara a intentar fer els Astazus (Gran i Petit), que són dels pocs que li quedaven per acabar tots els 3000 dels Pirineus (de la llista del Feliu Izard) i que vam frustrar per la méteo fa un any aproximadament… en canvi enguany tot ha anat rodat i hem pogut fer cim(s) i baixar per explicar-ho ;)

Vam eixir de Lleida dissabte 26 de juliol a les 18:00 i arribàvem a l’aparcament de Pineta cap a les 20:30… la vista del circ de Pineta sempre és espectacular, amb la cascada plena d’aigua pel desglaç:

Cascada del Cinca a contrallum

De fet, vam veure poca cosa perquè només aparcar vam repassar el mapa una mica per fer-nos idea del que faríem l’endemà i vam sopar i tot seguit vam preparar el bivac, ja que havíem decidit alçar-nos a les 5:00 per aprofitar la fresca i evitar al màxim el sol durant la pujada al magnífic Balcó de Pineta. Només arribar al balcó de Pineta ja paga la pena… això sí, són 1200 m de desnivell que vam fer en 3h 15 minuts i que ens va obligar a descansar una estona en arribar-hi, fent una parada per menjar una mica.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

L’arribada a aquest punt ja paga la pena per les vistes que hi ha tant sobre la vall de Pineta com sobre la vall de Marboré, on tenim al sud la cara Nord del Perdut, el Dit i el Cilindre de Marboré; i al nord diversos cims, entre dos dels quals hi ha el Pic de Tucarroia que dóna nom al refugi de la Bretxa de Tucarroia i al fons de la vall el nostre objectiu: els Astazus, que són dos cims que tanquen el circ de Gavarnia per l’est.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Després de menjar vam tornar a posar-nos en marxa travessant tota la vall de Marboré cap al fons de la mateixa, passant a prop del llac Gelat (de Marboré), i fent la travessa de la vall el més al nord possible, sota la paret sud del Gran Astazu, la qual cosa ens va portar directament al coll de Swan, just a l’eixida del corredor de Swan que puja des de la vall de Gavarnia. Arribats ací, només era qüestió de seguir les fites que ens portarien cap al cim, primer vam fer el Gran Astazu i després el Petit. La veritat és que el camí cap al cim està marcat i només cal anar pujant «terrasses» mentre flaquegem la muntanya fins al cim però hi ha moments de tensió sobre tot pels punts més aeris; en qualsevol cas cap a les 11:45 érem al cim i vam gaudir d’unes vistes espectaculars tant de la nord del Perdut (i companyia) com de la vall de Gavarnia, del Vinyamala al fons, així com també de la resta de cims que formen el circ de Gavarnia… una passada:

Jo al cim del Gran Astazu amb l’omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Vam estar una estona menjant i xerrant amb un grup de muntanyencs catalans i vam baixar cap al coll per atacar el segon objectiu del dia, el Petit Astazu. En aquest cas, des del coll de Swan es veu un camí molt clar i molt fitat que ens porta en principi per la cara nord del Petit Astazu fent-se al cap de no res una feixa ampla però molt aèria i al cap d’un moment es veu interrompuda per unes fites que ens indiquen que hem d’«escalar» una canaleta d’uns 3 m per arribar a la carena i resseguir-la cap al cim, passant una estona per la cara sud fins que al final fem cap a la carena cimera que ens porta a dalt del tot, on arribem aproximadament a les 13:00. Des d’aquest punt les vistes que hi ha són espectaculars; ja no és tan present la nord del Perdut però crida molt l’atenció la seqüència de cims que defineixen el circ de Gavarnia, on es evident també la Bretxa de Rotllan i es pot veure el refugi de Serradets. Una mica al nord-oest s’aprecia perfectament el massís del Vinyamala, amb la glacera carregada de neu.

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Després de gaudir una estona de les vistes vam resseguir una estona la carena per baixar pel costat més occidental cap al coll d’Astazu que tanca la vall de Marboré, des d’on vam retornar cap al balcó de Pineta, aquesta vegada pel mig de la vall. La vista des del coll d’Astazu cap a Pineta també és espectacular:

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d’Astazu.

La tornada la vam fer molt més ràpida (si arribar al cim del Petit Astazu ens va costar 8 hores i 15 minuts, la tornada la vam fer en unes 5 hores; això sí, parant molt menys) i a les 18:00 aprox. ja érem al cotxe. Podeu veure ací el trac de l’excursió. A veure quina serà la propera :)

Arxivat a Excursions, General

Punta Alta de Comalesbienes (3014 m), primer tresmil de la temporada

Posted on juliol 14, 2014 by SiscoGarcia — 2 comentaris

Comença l’estiu (al menys en aquest blog) i comencen els apunts de muntanya… ho dic perquè acabe de mirar-me els últims apunts que he fet i en tot el que portem de 2014 no hi ha cap apunt que no siga relacionat amb el programari lliure, l’altre tema d’aquest blog després que els de caire més social, polític i així els tracte sobre tot a la xarxa social… com ja he comentat altres vegades «els microblogs estan matant els blogs».

Panoràmica cap a l’oest des del cim de la Punta Alta

Pel que fa a l’excursió en qüestió, ja fa dies que intente fer un tresmil perquè amb el meu germà i el Josep tenim pensat de fer l’Aneto el proper dilluns 21 de juliol, i jo volia entrenar-me una mica ja que no he fet res des del passat 1 de novembre quan vam fer el Bisaurín. El problema és que vaig «programar-me» algun altre, però després de l’intent frustrat al Robinhera en companyia de l’Albert, aquest ha estat el primer tresmil de la temporada… espere que no siga l’últim.

L’ascensió a la Punta Alta la vaig triar perquè tot i ser un tresmil justet té un desnivell important (uns 1300m), com es pot comprovar al track que vaig fer; i espere que em servisca d’entrenament de cara a l’Aneto, ja que a més del desnivell és un camí gens fàcil, tot de tarteres i caos de blocs de granit que dificulten molt la progressió (de fet em va costar unes 5 hores i mitja la pujada i 4 la baixada). Això sí, les vistes impressionants (com es pot veure a les fotos panoràmiques que acompanyen l’apunt): es veu, a més del Comaloformo, Punta de Passet i tots els Bessiberris en primer terme, tota la Maladeta, Posets, Perdiguero, etc. i per l’altre costat també és molt evident el massís de la Pica d’Estats… i moltíssims altres cims que desconec.

Panoràmica cap a l’est

Com vaig fer a la carena de Lliterola, acompanye una foto que certifica que vaig fer cim (ara en diuen una selfie):

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Espere fer un nou apunt explicant com va anar l’Aneto aviat.

Arxivat a Excursions, General, País

Lubuntu 14.04 LTS: el teclat en català i la xarxa sense fils

Posted on maig 22, 2014 by SiscoGarcia — Deixa un comentari

Dissabte passat vam celebrar la publicació el mes passat de l’última versió d’Ubuntu, la 14.04 LTS. Va ser una festa més en família que fa quatre anys i mig (quan vam celebrar la Kastanyada Kàrmica), però la gent que s’hi va aplegar va quedar força contenta. D’instaŀlacions no n’hi va haver gaires però curiosament la majoria van ser Lubuntus… potser influenciades per l’exceŀlent xerrada del Josep Gallart; i també perquè la gent que va instaŀlar-se Lubuntu tenia màquines amb una certa edat, la qual cosa reforça l’argument que els sistemes GNU/Linux permeten allargar la vida de les màquines, alguna d’elles potser ja tenia 10 anys!

El cas és que vam tenir alguns problemes amb la configuració de l’idioma del teclat així com amb l’indicador de connexió. Com que a casa la Pau està fent servir el Dell mini 9 amb lubuntu instaŀlat, en arriba vaig voler experimentar què passa amb aquests detalls i vaig actualitzar la màquina… per a sorpresa meua es va desconfigurar el teclat i vaig perdre la gestió de les xarxes… amb fils i sense fils :(

Vaig estar remenant i consultant la llista de correu dels ubuntaires; el problema del teclat es va resoldre amb relativa facilitat: es tracta d’anar al menú (icona de LXDE a baix a l’esquerra) i obrir l’apartat Preferències i després l’apartat «Mètodes d’entrada del teclat»:

Mètodes d’entrada del teclat, on podem gestionar el canvi d’anglès a català

Llavors hem d’obrir la pestanya «Mètode d’entrada» i allà activar l’apartat «Personalitza els mètodes d’entrada actius» i tot seguit desplegar el menú «Seleccioneu un mètode d’entrada», triar el mètode «català; valencia» i prémer on diu «+ Afegeix»:

Tria del mètode d’entrada de text en català

A partir d’aquest moment ja tenim configurat el teclat del nostre Lubuntu per funcionar en català en el nostre usuari (s’ha de repetir l’operació per a cada usuari)… com sempre, és automàgic ;)

Més complicat ha estat la configuració de la gestió de xarxes, sobretot les xarxes sense fils. De fet, al wiki d’Ubuntu ja tenen documentat l’error, i proposen com a solució llençar «nm-applet» des d’un terminal, el que passa és que aquesta solució no és persistent… allà mateix s’explica la solució: es tracta d’afegir a les aplicacions d’inici l’indicador del network-manager (nm-applet). Això podem fer-ho anant al menú, apartat Preferències, i subapartat «Aplicacions predeterminades per a LXSession»:

Aplicacions predeterminades per la sessió LX

Un cop fet això, se’ns obre (al cap d’una estoneta) la configuració de la sessió LX. Hem d’anar a l’apartat «Autostart» i crear una aplicació d’engegada automàtica de forma manual: posant a la caixa de text «nm-applet» i prement «+Afegeix»:

Gestor de la configuració LXSession

Ja podem tancar el gestor de la configuració de LXSession i, si tenim connexió amb fils se’ns obrirà a baix a la dreta el gestor de xarxes (les dues fletxes oposades); amb la qual cosa ja podrem navegar… amb fils. Ara bé, si hem instaŀlat el Lubuntu a un portàtil és molt probable que vulguem fer servir xarxes sense fils, per la qual cosa ens interessa molt poder gestionar-les, i això ja no ha estat trivial… al menys en el meu cas. I no sóc l’únic perquè al wiki d’Ubuntu se’n parla, tot i que la solució donada és força complicada. D’altra gent també comenta aquest fet; i després de remenar molt i de preguntar a la llista d’ubuntu-cat, amb el Walter (gràcies) hem trobat la solució. De fet ja la podria haver trobat sol, però m’ha fet veure-ho la conversa que hem tingut. El que el Walter em proposava és veure quina era la sortida de les comandes:

lspci -vnn | grep Network
iwconfig

amb la qual cosa podia saber el model de tarja de xarxa que fa servir el portàtil, i quines xarxes està «veient» l’ordinador. La sortida d’ambdues comandes és, respectivament:

03:00.0 Network controller [0280]: Broadcom Corporation BCM4312 802.11b/g LP-PHY [14e4:4315] (rev 01)

lo no wireless extensions.

eth0 no wireless extensions.

que diuen quin model de tarja tinc i… que no tinc xarxes sense fils disponibles. Mentre donava aquestes ordres he recordat el que vaig haver de fer quan vaig instaŀlar-hi debian al mini9; i he mirat de fer-ho:

sisco@mini9:~$ apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
E: No es pot resoldre el fitxer de blocat /var/lib/dpkg/lock – open (13: S’ha denegat el permís)
E: No es pot blocar el directori d’administració (/var/lib/dpkg/), sou root?
sisco@mini9:~$ sudo apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
[sudo] password for sisco:
S’està llegint la llista de paquets… Fet
S’està construint l’arbre de dependències
S’està llegint la informació de l’estat… Fet
El paquet firmware-b43-lpphy-installer no té versió disponible, però un altre paquet
en fa referència. Això normalment vol dir que el paquet falta,
s’ha tornat obsolet o només és disponible des d’una altra font.
Tot i que els següents paquets el reemplacen:
firmware-b43-installer

E: El paquet «firmware-b43-lpphy-installer» no té candidat d’instaŀlació

Però no ha estat possible… tot i que m’indicava la solució: «firmware-b43-installer» reemplaça el paquet que intentava instaŀlar… què passaria si instaŀlava aquest paquet?

sisco@mini9:~$ apt-get install firmware-b43-installer

Doncs que finalment tenia la tarja de xarxa sense fils a ple rendiment i ja podia gestionar totes les xarxes :)

Escriptori de Lubuntu amb el gestor de xarxes sense fils plenament funcional

Com es pot veure a la part de baix a la dreta el Network Manager ja està gestionant les xarxes sense fils… ni que aquest cop hagi costat un pèl més, com sempre és automàgic ;)

Arxivat a LoCo, Programari lliure, societat 2.0, Ubuntu

Ressaca #TrustyCat

Posted on maig 18, 2014 by SiscoGarcia — 1 comentari

Ja ha passat la festa de presentació de la versió d’Ubuntu 14.04, la que hem anomenat festa #TrustyCat. Després de tants dies esperant-la i preparant-la, ja ha passat. Fa quatre anys i mig en vam organitzar una altra també a l’institut, la Kastanyada Kàrmica, corresponent a la versió 9.10; llavors vam tenir més d’un centenar d’inscripcions i aquesta vegada esperàvem una quantitat semblant però n’hem tingut cinquanta-set… i ens ha deixat un regust agre-dolç. D’una banda esperàvem més gent de la que finalment ha vingut, i d’una altra ja ens ha estat bé perquè hem pogut manegar-nos millor.

Pancarta ubuntaire penjada a l’entrada de l’insti

Personalment he quedat satisfet, i la gent amb qui n’he parlat també ha quedat contenta; em sembla que especialment el Radu; que diria que va estar tot el dia en una mena de globus, gaudint de les diferents xerrades que de manera tan entusiasta ens van oferir els diferents ponents. També vaig veure molt feliç l’amic Pau Saura, que va venir des de Sabadell a fer-nos una xerrada sobre l’ús de les Rasp-Pis a l’aula… una interessantíssima opció de tenir a molt bon preu cada lloc de treball (uns 150 €, aprox.). Evidentment l’equip va quedar molt satisfet, i des de l’institut també.

La fideuà que ens van preparar per aguantar la tarda :)

Voldria agrair l’assistència de tota la gent que va venir i que va fer possible que fos una festa, especialment l’equip de la cantina (el Jaume, la Lídia i la Maria Àngels) que van tenir cura de nosaltres i ens van preparar una fideuà 14.04 boníssima; però també volia agrair la coŀlaboració de l’equip de la Pipa Plena, que es van desplaçar des de l’Empordà per fer-nos una interessantíssima xerrada sobre la filosofia hacker; qui també va venir des d’allà va ser el Joan de Gràcia, directament des de Figueres per explicar-nos novetats sobre l’Accessibilitat a Linkat. Es va deixar caure una bona estona també el Francesc Busquets, del Departament d’Ensenyament; així com el nostre director, l’Andreu… agraïts que ens facin costat.

EDICIÓ: el Joan de Gràcia m’acaba de fer arribar la notícia que ha estat publicada a emporda.info sobre la festa #TrustyCat: goo.gl/ygZ716 (final de l’edició)

Ah, se m’oblidava dir que el Josep Gallart, sempre tan actiu, ha aconseguit una coŀlaboració especial amb els fabricants valencians d’ordinadors amb ubuntu VANT. Ens en deixaran un parell cada esdeveniment perquè els puguem tocar… a veure si algun dia aconseguim que ens en donin algun per sortejar-lo :D

Crec que una bona mostra de com va anar tot plegat podeu trobar-la a la línia del temps de l’etiqueta que vam emprar a la festa, #TrustyCat:

Línia temporal de l’etiqueta #TrustyCat

És probable que hi hagués hagut alguna opinió discordant, però no es va expressar ;)

També podeu veure les fotos que els companys de l’equip van publicant. Les teniu enllaçades al wiki de la festa… i la notícia que han donat al TNComarques de Lleida (dilluns 19, min. 1:12-3:41)

D’altra banda, les instaŀlacions van ser més feixugues, ja que vam tenir màquines d’una certa edat les propietàries de les quals van optar, amb bon criteri, per instaŀlar-se la versió Lubuntu, amb escriptori LXDE, tal com va explicar el Josep Gallart a la xerrada. El problema va ser que després d’instaŀlar-lo, arrancar per primera vegada i actualitzar-lo, en reiniciar no conserva el teclat en català. A casa també m’ha passat amb el Dell Mini9 que acostuma a fer servir la Pau. Vaig quedar amb la Mercè que miraria d’esbrinar com m’ho havia fet amb el que faig servir de media-centre per tal de resoldre-li a ella i a l’Eva, però la solució no val perquè aquest té Unity i el gestor de teclat és diferent :(

Per tant, m’he posat amb el mini9 a veure què podia fer per resoldre aquest problema i després de consultar unes quantes pàgines i provar les diferents solucions que donaven, he acabat treient el Lubuntu i instaŀlant-hi Debian-LXDE; de fet ara mateix estic migrant-lo de la versió estable (wheezy) a la de proves (jessie), i després l’actualitzaré a la versió inestable (sid), per tal de tenir una distro rolling-release que estigui continuament actualitzada… ho faré tal com he fet amb altres màquines, i com ja vaig fer amb el mini9 fa un temps… també hi posaré la versió aurora del iceweasel ;)