Carta al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana

Copie tot seguit la Carta al Molt Honorable President de la Generalitat que he llegit al bloc de Volem TV3

Lligat a aquest tema hi ha la notícia llegida a Vilaweb sobre les protestes que hi va haver ahir dissabte tant a Castelló de la Plana com a Elx, demanant als Reis la tornada de TV3 al País Valencià.

03 gener 2008

CARTA AL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Per Joan Olivares (Guanyador del Premi Octubre de Narrativa Andròmina 2006)

Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana:

Des que els funcionaris del vostre govern han tancat el repetidor de TV3 de la Carrasqueta que estic molt preocupat. Ja feia temps que sentia als mitjans de comunicació que vós i el vostre govern amenaçàveu amb el tancament, però em pensava que la cosa no anava de veres, que no seria res més que una fumerada de brossa de riu, d’aquelles a què els polítics ens teniu tan acostumats, amb la intenció de traure’n un cert profit electoral sense comprometre-us gaire. Però ja he vist que no, que quan se us en posa una en el cap tireu pel dret i no us encanteu en palles.

Quan m’imagine els nostres paisans alacantins en el moment de posar la tele i comprovar que on abans apareixia la TV3 ara tot és neu i soroll, m’esgarrife com no en podeu tindre idea. Més que res, Molt Honorable President, perquè em veig a mi mateix d’ací a unes setmanes en aquesta tessitura i el món em cau als peus. M’agradaria que m’entenguéreu; mireu: nosaltres, vull dir la meua família, som valencians de soca-rel (si vós en tinguéreu interés us podria ensenyar el meu l’arbre genealògic que per una de les branques s’enfila fins a la meitat del segle XVI sense moure’ns de la comarca; tot i que no considere que això siga cap mèrit especial, em fa gràcia de dir-ho més que siga a benefici d’inventari), i resulta que la nostra forma d’entendre el fet valencià és molt diferent de la vostra. No vull dir millor ni pitjor, Déu me’n guard de pontificar sobre assumptes del budell, la nostra manera de sentir-nos valencians és simplement la nostra i res més. I us puc assegurar que, tot i que no és majoritària al nostre país, la compartim amb una quantitat gens menyspreable de gent, persones majorment de bona fe, de nobles sentiments democràtics, tan valencians i tan respectables com jo i, si em permeteu, com vós mateix. Feu-vos càrrec, Molt Honorable President, que nosaltres estem absolutament convençuts que l’arrel catalana del nostre estimat País Valencià és força profunda, i no ens fa gens ni mica de vergonya de proclamar-ho als quatre vents, ans al contrari, ens en sentim ben orgullosos; tant d’això com de la gran quantitat i varietat de branques i branquetes que al llarg de la història s’han anat afegint al gran arbre de tots els valencians. I mireu què us dic: potser n’estem equivocats, perquè ningú no és l’amo de la veritat absoluta, però per aquesta mateixa raó potser l’equivocat sou vós i tots els que com vós neguen el fonament de catalanitat que, en la nostra opinió, sustenta i dóna sentit, si més no, a la llengua i la cultura del poble valencià.

Ja fa més de vint anys que una bona colla de valencians, dels que vós i els vostres correligionaris en diríeu catalanistes, i nosaltres també, vam invertir els nostres diners i la nostra il·lusió en fer arribar a ca nostra les emissions de la televisió de Catalunya. De seguida hi vam descobrir que aquella manera d’encarar la recuperació de la llengua i la cultura, tot i no ser tampoc cap panacea, s’adeia molt més amb la nostra condició i la nostra aspiració nacional que no pas la que se’ns oferia des de dins del país, sobretot des de les seues institucions. L’arribada de la televisió de València, amb la seua particular manera de fer i desfer com un matalafer matusser, ens reafirmava en les nostres conviccions. I això no s’ha d’entendre, Molt Honorable President, com tan sovint se’ns acusa, en el sentit que nosaltres ens sentim catalans i no pas valencians. Heu de saber que no és això, és simplement que la manera com nosaltres voldríem gestionar la nostra valencianitat s’acosta més a la manera com ells gestionen la seua catalanitat, i que, a més, som partidaris de compartir amb catalans i mallorquins moltes més coses que les que les actuals estructures polítiques permeten i auguren per a un futur immediat, com ara aquelles relacionades amb la llengua i la cultura pròpies i compartides. I no insistiré més en aquesta qüestió perquè ara com ara no pretenc convéncer ningú de la bondat de les nostres raons, simplement prove de reclamar el dret de viure la meua vida d’acord amb les meues idees i d’expressar-les amb llibertat i democràticament.

Com us deia, l’arribada de la televisió valenciana ens va acabar de refermar en les nostres conviccions: els governants valencians, ens pareixia a nosaltres, no hi mostraven gran interés en la recuperació de la llengua i la cultura pròpies del país; ans al contrari, ja els anava bé amb un sistema que perpetuava el paper secundari que hem jugat els valencians els darrers 300 anys. Si hi dedicaven un petit esforç a totes aquestes coses, ens feia tota la impressió que era només per cobrir un expedient que, en qualsevol cas, quedava molt lluny de les nostres expectatives d’exercir com a ciutadans de ple dret i en valencià. En poques paraules, d’aconseguir per primera vegada en la història d’aquest país, d’ençà el nefand 1707, deixar de sentir-nos ara i adés forasters a casa nostra.

Per si tot això no fóra prou, amb l’arribada del PP al govern de València el problema s’agreujava notablement, i a la manca de respecte (sempre des del nostre punt de vista) a la llengua i cultura valencianes, s’hi afegeix un afany manipulador que arriba a extrems que ens pareixen absolutament intolerables: informació sesgada, manipulada, tendenciosa, partidista, deshonesta, etc. que, gràcies a Déu, podíem compensar a través de les emissions més ponderades i fiables (tampoc cap panacea, tot s’ha de dir, no siga que encara es creguen ells que ja n’estàvem contents amb les molletes de pa que ens donaven de tant en tant) de l’altra tele, de l’única suficientment nostra, de la TV3.

Tot això, Molt Honorable President, us ho dic perquè entengueu que, donades aquestes circumstàncies, és fàcil d’entendre que des de fa molts anys a ma casa, com també a moltes altres cases de famílies valencianes de bona fe i tan honorables, si m’ho permeteu, com vós i com jo, la TV3 és el referent televisiu principal. Per als meus fills, la TV3 és quelcom més que una televisió. S’han educat amb els seus programes infantils, s’han informat amb els seus telenotícies, s’han divertit i s’han emocionat amb les seues sèries, han viatjat amb els seus reportatges, etc. Ells, simplement, no s’imaginen un món sense la TV3. Per això, quan ara els explique que potser d’ací unes setmanes es quedaran sense la seua tele, no ho poden entendre. Què han fet ells, Molt Honorable President, per a merèixer aquest càstig? Com els puc explicar que un estat democràtic, un govern democràtic, un país democràtic, un president democràtic condemna els seus habitants a no veure la televisió que han vist tota la seua vida i que consideren imprescindible? Com puc fer-los entendre que la democràcia és un sistema just si permet que es condemnen els innocents de forma absolutament arbitrària i fins i tot malintencionada? I el que és més greu encara, Molt Honorable President, com podré consolar-los quan el diumenge a la nit se n’hagen d’anar a dormir sense veure “Porca Misèria”, quan al migdia no puguen fer la sobretaula emocionant-se amb “el Cor”. Quan s’hagen de conformar a veure les pel.lícules americanes en una llengua que ells no reconeixen com seua? Dieu-m’ho vós si podeu, Molt Honorable President, com us dirigiríeu als meus fills per explicar-los-ho? Com els podríeu mirar a la cara i dir-los que sou el seu President i que els castigueu sense motiu? I més encara, quan quedeu sol a casa, sol amb la vostra consciència, com podreu mirar-vos a l’espill sense que us caiga la cara de vergonya?

Què us sembla? Podeu actuar fent arribar una queixa al Síndic de Greuges d’Alacant (podeu aprofitar el text del final d’aquest bloc).


Advertisements
Arxivat a General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxius
gener 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des.   febr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
%d bloggers like this: