Autodeterminació política i colonialisme

Oriol Vidal-Aparicio (periodista, politòleg i professor de la Constitució dels Estats Units a Phoenix) fa un raonament tan clar, senzill i curt de com s’entén el concepte d’autodeterminació per segons qui a la Talaia d’e-Criteri que el reproduim íntegrament a continuació:


Autodeterminació política i llibertat sexual

ORIOL VIDAL-APARICIO

La Constitució Espanyola, a l’article 1.2, es refereix al “poble espanyol” (en singular), al mateix temps que al preàmbul afirma l’existència de diversos “pobles d’Espanya” (en plural). Segons la Constitució, doncs, l’espanyol és un “poble de pobles”. Diu el preàmbul que aquests pobles (en plural) tenen “cultures i tradicions, llengües i institucions”. La Constitució no els anomena, però no és gens agosarat suposar que entre aquests pobles hi ha almenys el català. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent (que és Llei Orgànica de l’Estat espanyol) es refereix al “poble de Catalunya” i al “poble català”. Amb la llei espanyola a la mà, doncs, podem afirmar l’existència del poble català. Molt bé.

La Resolució 1514 (14/12/1960) de l’Assemblea General de les Nacions Unides afirma el principi “d’autodeterminació de tots els pobles”, un principi que més endavant es continua reconeguent com a “universal” i és especialment reafirmat per als pobles “sota dominació colonial i estrangera i subjugació forània” (resolució 3070, 30/11/1973). Aprofitant aquest èmfasi en el procés de descolonització, un dels arguments preferits de l’espanyolisme unionista sosté que el dret a l’autodeterminació no és aplicable al poble català perquè Catalunya “mai no ha estat una colònia d’Espanya” —ho va dir, sense anar més lluny, José Montilla (Avui, 27/10/2004). Igualment, Josep Piqué va dir que el dret a l’autodeterminació es limitava al “procés de descolonització” (Avui, 14/11/2004).

Tot i que sigui perfectament discutible, no cal ni tan sols discutir si Catalunya ha estat mai una colònia d’Espanya per rebatre aquest argument. Montilla o Piqué no només neguen l’universalitat que l’ONU atribueix al dret a l’autodeterminació dels pobles. El que afirmen és tan absurd com afirmar que el dret a la llibertat sexual només correspon a les dones que hagin estat violades. O que el dret a respirar només el podem exercir si algú ens intenta estrangular. L’afirmació és absurda per ella mateixa. No cal ni tan sols discutir si Catalunya ha estat mai violada o estrangulada.

[24/08/2008]

Què us sembla?

Arxivat a General
2 comments on “Autodeterminació política i colonialisme
  1. Ricard González escrigué:

    Em sembla molt ben trobat el paral·lelisme entre autodeterminació i llibertat social. M’ha ajudat a veure encara més clar que el poder espanyol fa és tractar-nos com a poble colonitzat, i que nosaltres massa sovint, per no haver estudiat prou (història, dret internacional, dret civil), per no haver reflexionat prou (per haver comprat de manera irreflexiva les categories d’anàlisi que ens venien prefixades desde Madrid), hem dit amén i “qui dia passa any empeny”. Aquest cop ha de ser diferent. Polítics catalans, no ens falleu. Catalunya Estat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Agost 2008
M T W T F S S
« jul   set »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
%d bloggers like this: