Amb dos dallonsis

Després del que comentàvem ahir sobre l‘acord entre la Generalitat de Catalunya i la multinacional de Redmond, avui ens hem escandalitzat en assabentar-nos que serà Lleida la ciutat triada per iniciar aquesta singular aventura. I es queden tan amples!
Ara resulta que després de passar-nos un munt de temps pitjant el botó “inicio” al seu sistema operatiu, aquesta empresa desenvoluparà programari educatiu en català. Com si no n’hi hagués o no es pugués invertir aquesta quantitat de diners en empreses locals que facin el mateix desenvolupament. Quina manera de llençar els diners públics enriquint una única empresa privada que a més no deixarà cap valor a les nostres terres. Al menys altres opcions serveixen per tirar endavant el desenvolupament científic i tecnològic del país.
Com es fa compatible aquesta idea amb el desenvolupament de la distribució Linkat?

Algun dia algú haurà de retre comptes per aquesta manera de llençar els quartos… i més en èpoques de vaques magres.

Arxivat a General
2 comments on “Amb dos dallonsis
  1. Cesc escrigué:

    Si, aquesta història de l’acord del nostre govern amb el president de la corporació informàtica més poderosa del món és realment desmoralitzadora per a tots els que hem estat treballant durant aquests anys per unes TIC educatives basades en valors de llibertat, coneixement obert i cooperació sense fronteres. El més sorprenent és la manca de coherència entre els principis expressats públicament per les nostres autoritats educatives (per exemple, al decret d’inici de curs, on s’insta els centres públics a emprar el català com a llengua vehicular i a fer servir preferentment programari lliure i documents basats en estàndards oberts), i la signatura d’acords que, entre altres coses, impliquen que els alumnes dels centres afectats hauran de treballar en una plataforma educativa que funciona exclusivament en castellà, i amb programari que no podran emportar-se a casa, ni instal·lar a qualsevol ordinador, ni -per suposat- estudiar com funciona o contribuir a la seva millora. Per no parlar de la deixadesa de responsabilitats que suposa deixar la formació del professorat públic en mans dels interessos d’una companyia privada, per molt bona voluntat que manifesti.

    Però hi ha una cosa encara més greu: qui vetlla pel compliment dels suposats beneficis que reporten aquests acords? Un exemple: en l’acord signat el 2006 amb la Paeria i la Universitat de Lleida, aquesta gran empresa es comprometia a posar en marxa un centre de desenvolupament de programari que suposaria la creació de 100 llocs de treball, complementats amb 20 beques per a estudiants cada any. La signatura es va fer amb fotografies, titulars a la tele i als diaris, abraçades i somriures d’orella a orella. Bé. El 20 de març d’enguany s’acaba el termini establert al conveni i… algú sap on són els 100 llocs de treball? i els 20×3=60 estudiants becats? Es pot prendre el pèl a la ciutadania d’aquesta manera i, a sobre, tornar-hi amb un altre conveni al cap de tres anys? Sembla que sí, i no passa res de res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Febrer 2009
M T W T F S S
« Gen   Mar »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
232425262728  
%d bloggers like this: