Despullant gúguel

Fa uns dies l’amic Ramon Montraveta em va deixar el llibre «Desnudando a Google» de l’Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña (de moment no han inventat els DRM pel paper i si en compres un pots compartir-lo amb els amics), i com era d’esperar s’han complert els pitjors presagis: 1984 de George Orwell «mama» al seu costat!

Com diuen ells mateixos només no volen la transparència aquells que tenen alguna cosa a amagar. Doncs bé, resulta que són ells qui més coses amaguen!

Al cercador de cercadors no s’hi troba gairebé res al respecte; per què serà? Com és que si algú hi va de visita a les seues instaŀlacions no pot fer-hi fotos? No hem quedat que defensen la transparència? A què juguen?

A més, com que són molt més que un cercador estan aconseguint una posició de monopoli en tots els aspectes de l’internet… i cada vegada més al món dels telèfons inteŀligents. De manera que estan aconseguint, mitjançant productes efectius, que cada vegada més més gent depenga dels seus productes: cercador, correu electrònic, blocs, fotos i vídeos en línia, mapes i productes associats (maps i earth), geoposicionament, documents en línia, etc. i ara sistemes operatius mòbils i els propis mòbils!

A més, quan algun producte d’una altra empresa li pot interessar, o li pot fer la competència, intenta comprar-lo… i sovint ho aconsegueix!

Encara més, sovint fregant la iŀlegalitat, i quan la traspassa apeŀla a què si se li impedeix actuar com fa s’està frenant la innovació tecnològica, o que són aspectes que no depenen d’ells (vídeos en línia per exemple que pengen usuaris violant lleis de propietat inteŀlectual, o el que sigui); etc. Sempre eludint la seua responsabilitat. I més, quan actuen a la Unió Europea es queixen que no poden atendre diverses normatives legals (una per cada país); és a dir, hauríem d’actuar tots com si fóssim un sol estat!

Resumint perquè es pot fer molt llarg comentar el llibre, i és un tema que pot acabar d’encendre’ns, dir que gúguel ens ofereix productes de qualitat (que fan bé o molt bé la feina per la qual se suposa que estan fets) i que per l’usuari final acostumen a ser gratuïts, tot i que s’està pagant a un preu que caldria valorar: informació. El que volen, i aconsegueixen, és fer-nos addictes als seus productes. A canvi d’aquests serveis que teòricament ens ofereixen per a fer-nos la vida més fàcil, el que fan és atreure’ns per a obtenir allò que més ens estimem: la nostra informació. Això és el que els permet aconseguir diners; i a més de forma permanent, ja que els seus productes deixen galetes que ens rastregen fins i tot quan els deixem de fer servir.

De manera que si em permeteu el paraŀlelisme, si ens molesta ser un nombre per a l’administració, per gúguel seríem un nombre amb foto, nom i cognoms, edat, sexe, data de naixement, adreça (amb foto), gustos, afeccions, etc.; i això ens hauria de molestar molt més. A més, la finalitat és publicitària (només cal veure com coincideix la cerca amb el que ens proposa) i d’ací és d’on treu els ingressos. A més, si tenim un compte de correu seu, té els nostres correus i la nostra agenda: dues de les nostres propietats més íntimes i preuades! Al menys així ho consideràvem al món «analògic».

A poc que ens estimem la nostra privacitat, ens hauríem de preocupar de no alimentar la bèstia.

Arxivat a Monopolis, Privacitat, Societat 21

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Abril 2012
M T W T F S S
« Mar   mai »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  
%d bloggers like this: