Sant Joan a Panticosa, Garmo Negro… i 2 tresmils més

Aquest cap de setmana passat vam anar amb una colla del Centre Excursionista de Lleida a la sortida proposada per la Lluïsa Huguet al Garmo Negro. Ens vam trobar al Camp d’Esports la vocal Lluïsa, la Gemma Esteve, el Raül Cristòbal, el Jordi Timoneda, el Xavi Olivart, el Marcel Batalla i nosaltres, els Garcia-Milián (l’Ona ens va fer el salt i va preferir marxar a Irgo a veure les falles de la Vall de Boí, i la MariaJo i la Pau venien sense intenció de fer cim). Vam sortir cap a Panticosa i cap al refugi de la Casa de Piedra on més tard ens trobaríem amb la resta, el Carles Cortés i la Judit Moncunill (que la pobra estava lesionada i va venir també sense intenció de fer cim), el Jordi Pons i la MariJose, el seu fill Marc i el Paco. Com a anèctoda del viatge cal esmentar que ens vam trobar amb la prova ciclista Quebrantahuesos, amb un munt de participants (vam veure el dorsal 9047). Vam sopar al refu (els guardes s’ho van fer molt bé, pel que diuen els que hi havia abans no eren tan amables ni hospitalaris), i vam anar a fer un tomb pel nou hotel-balneari-restaurant-etc. i aviat a dormir per estar en condicions d’afrontar el cim l’endemà.

Diumenge ens vam llevar a les 6:00 perquè teníem l’esmorzar a les 6:30 i volíem sortir d’hora. Començàvem a caminar cap a les 7:00 i ho vam fer a bon ritme, a molt bon ritme diria jo. Va començar tirant el Raül i jo el vaig seguir, acostumat a anar amb ell a les sortides amb família, però aquesta no ho era una sortida amb família com aviat quedaria demostrat. Abans de la Mallata Baja on acaba el bosquet ja vaig començar a notar que no podria aguantar aquell ritme i vaig passar cap enrere.

El Raül volia fer l’Agulla de Pondiellos (3011 m) que li quedava pendent a la zona i potser per això estava portant aquest ritme. El cas és que a la Mallata Alta ens vam separar i ell se’n va anar cap al coll de Pondiellos a fer l’Agulla i després s’arribaria al Garmo Negro, on ens trobaríem tots. Mentre que nosaltres continuaríem cap al coll de las Argualas i des d’allà faríem el Garmo Negro (3051 m). Vam seguir el nostre camí i vam passar per una zona on quedava una mica de neu, ens vam posar els grampons i vam agafar el piolet i vam passar aquella placa sense cap problema.

Ens vam retrobar al coll i des d’allà ja vam anar cap al cim, per una tartera de grava fina que feia una mica pesada la pujada, però cap a les 11:00 érem a dalt del cim… del primer 3000 del dia.

Jo vaig arribar amb l’últim grup i una mica cansat (com pot veure’s a la foto següent, l’única meua, la resta són de la Lluïsa i del Jordi). Vaig beure una mica i com que els altres cims eren a tocar i em trobava bé vaig decidir intentar-los.

Vam sortir del cim el Jordi Timoneda, el Raül Cristòbal, el Paco, el Marcel Batalla, el Xavi Olivart, el Carles Cortés i jo, buscant la carena cap al coll per fer després la carena que ens portaria als cims Algas (n’hi ha qui diu que en són dos) i Argualas, com pot veure’s a la foto que ens van fer des del Garmo:

Vam «crestejar» una mica, els més valents dues miques, i després vam baixar cap al collet que porta a l’Argualas, cim que vam fer grimpant una estona. Va ser molt divertit i a dalt de tot vam dinar. Ens vam refer una mica i vam tornar cap baix.

La baixada la vam fer primer desgrimpant l’Argualas; des del collet vam baixar cap al centre del petit circ que formen l’Algas i l’Argualas per anar després al coll on ens vam retrobar tot el grup a la pujada.

Llavors vam baixar sense fer servir grampons la pala de neu (bé, el Marcel sí que els va emprar) i vam tornar a agafar el camí de baixada. ens va costar una mica trobar el camí tot i que vèiem on hi havia la bifurcació que havia agafat al matí el Raül cap al coll de Pondiellos, i poc després vam anar baixant per la Mallata Alta, després vindria un tros amb més desnivell per baixar a la Mallata Baja i per aquesta zona més o menys vaig començar a trobar-me malament😦

A partir d’aquest punt mica en mica vaig anar trobant-me cada cop pitjor, les cames no em responien i de vegades era com si em fes petites «tortes» als genolls. No podia flexionar-los, se’m feien butllofes als peus (estrenava botes semirígides), i cada cop em costava més de caminar. Vaig començar a ser un llast per la resta, que amablement m’anaven esperant de tant en tant, sobre tot el Carles, a qui estic especialment agraït.

Finalment, cap a les 16:00 (jo potser una mica més tard) arribàvem de nou a baix, on ens esperaven unes birres ben fresques a la terrassa del refugi.

Per si us interessa podeu descarregar-vos el track de l’excursió. Hi ha tota la pujada i la baixada fins poc després del desviament que he comentat abans, ja que el mòbil se’m va quedar sense bateria; però la resta és desfer el camí.

Com a conclusió he de dir que la ruta és dureta, al menys per a mi que era el primer cop que encadenava més d’un tresmil, a més amb uns 1400 m de desnivell, cosa que no havia fet mai. Però com es veu a les fotos un cop a dalt paga molt la pena. Com deia la Lluïsa a la fitxa de la sortida, calia estar en forma i jo no ho estava prou.

Un altre cop més!

Arxivat a Excursions, General
One comment on “Sant Joan a Panticosa, Garmo Negro… i 2 tresmils més
  1. […] de l’«èxit» de l’últim tresmil amb la bateria del mòbil, aquesta vegada no vaig voler arriscar-me i no vaig agafar el track, tot i que podeu trobar-ne un […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Juny 2012
M T W T F S S
« mai   jul »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
%d bloggers like this: