Vacances d’estiu 2012

Ja tornem a ser per Lleida, després de 3 setmanes voltant pel món. Vam començar el cap de setmana del 21 i 22 de juliol a Esterri d’Àneu al festival de teatre Esbaiola’t, molt recomanable. Des d’allà vam saltar a l’altre costat dels Pirineus, creuant la Vall d’Aran, i vam estar-nos uns quants dies per Occitània, concretament al País de Foix, instaŀlats al càmping municipal de L’Avelanet (molt recomanable, per cert; vam estar molt ben atesos). Hi vam arribar dilluns i després d’instaŀlar-nos vam estar tota la tarda descansant i banyant-nos a la piscina. L’endemà vam anar a Montsegur, a pujar al seu castell, ja que tot va començar perquè volíem fer un tros del camí dels bons homes començant-lo pel final; però finalment vam canviar d’opinió i vam estar-nos pel país dels càtars sense fer el camí. Per cert, el castell de Montsegur potser és el que es troba en pitjor estat de tots els castells càtars, però té un gran simbolisme. Ens havien comentat que calia pagar una entrada per visitar les ruïnes del castell; el que no ens imaginàvem és que la taquilla era a poc de començar a pujar, ja que ens havíem plantejat de pujar i una vegada arribar a dalt decidir si hi entràvem o què… de manera que a poc de començar a pujar vam pagar l’«entrada a la muntanya del castell de Montsegur».

Aquell dia vam aprofitar i a la tarda vam anar a Foix, capital de l’antic comtat de Foix, on destaca el castell dels Comtes de Foix, omnipresent ja que és situat a dalt d’un turó que el fa visible per tot arreu. La veritat és que el castell de Foix no té res a veure amb el de Montsegur, si bé és cert que ha estat molt restaurat.

L’endemà vam anar a veure la ciutadella de Carcassona que tan bones referències havíem sentit a dir. El que vam fer és una parada a Miralpeix abans d’arribar a Carcassona, ja que ens van comentar a Esterri que pagava molt la pena la plaça porxada, i realment és cert.

Però no només paga la pena la plaça, la catedral (de Sant Maurici) també és molt bonica, de fet ens va agradar més que la de Sant Nazari de Carcassona, i té un orgue imponent (com podeu veure a la següent imatge, feta sense flaix). El que no vam fer és una copa allà perquè el plat fort del dia era Carcassona i no sabíem quanta estona ens hi hauríem d’estar… queda pendent per una altra vegada🙂

Poc després de gaudir amb Miralpeix vam arribar a Carcassona. De fet des de la carretera ja vam extasiar-nos amb la imatge que hom té des de lluny (la següent imatge des de l’interior del cotxe ho certifica tot i que la qualitat és millorable):

Vam aparcar amb molta facilitat i ens vam dirigir a la ciutadella. Vam començar a passejar per l’exterior de les muralles i després pels carrerons plens de gent i a gaudir amb el munt de construccions interessants que hi ha. De fet caldria estar-s’hi uns quants dies per poder treure’n una mica el suc d’aquesta ciutat.

També vam entrar a l’església de Sant Nazari, després vam dinar i tot seguit ens vam animar a entrar a la zona fortificada; vam haver de pagar entrada però pagava molt la pena.

Després d’estar-nos unes 6 hores patejant la ciutadella de Carcassona vam decidir tornar-nos al càmping a descansar, ja que l’endemà volíem tornar a Lleida a fer «escala» després de la primera part de les vacances per Occitània i abans d’anar cap al País Valencià a passar la resta de les vacances amb les nostres famílies.

La segona part de les vacances la vam començar a Benicàssim, gaudint d’uns dies tranquils de platja. Vam estar també amb amics i el cap de setmana del 4 i 5 d’agost vam pujar a Sucaina, poble natal de la sogra. Allà sempre aprofitem per fer alguna excursió, i enguany no podia ser menys. El que ens va interessar més enguany era veure les restes iberes que havien trobat recentment a la partida de Los Cabanyiles (podeu veure el track ací). L’excursió des del poble és moooooolt fàcil però com que hi vam anar diumenge les restes estaven tapades; divendres hi havia els investigadors i van explicar què eren aquelles restes a la gent que les va visitar.

Dilluns 6 vam marxar cap a Moncofa, on hem passat la darrera fase de les nostres vacances. Al seu grau hi estiuegen els meus pares de fa molts anys. Ens hi hem estat uns dies però també hem aprofitat per anar a prendre una orxata a Alboraia, ja que les nenes només no n’havien pres mai d’aquesta qualitat; amb aquesta excusa també vam visitar València amb les nenes, que encara no l’havien patejada… val a dir que és plena de turistes, no la recordava així😦

Divendres 10 vam fer una excursió amb el meu germà, que ja s’ha convertit en tradicional cada vegada que ens estem uns dies per ca els meus pares. Aquesta vegada vam triar-ne una de curteta ja que la calor no aconsellava estar-se gaire estona al sol. També vam aprofitar el recull d’excursions per la Vall d’Uixó que va publicar el meu cosí Manuel Mariano (del qual ja us en vaig parlar) i concretament vam triar la ruta 14 que passa per les mines de Campoi, la Torrassa, les trinxeres i torna cap al molí de les mines de Campoi (podeu consultar el track ací).

En acabar l’excursió vam anar a dutxar-nos a ca el meu germà, ens hi vam quedar a dinar, i després del cap de setmana hem tornat cap a casa donant per acabades les nostres vacances estivals.

L’estiu que ve més!

Arxivat a Excursions, Família

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Agost 2012
M T W T F S S
« jul   set »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
%d bloggers like this: