Pont de desembre a Pineta

Quan ja passa una setmana que vam anar a la Vall de Pineta tinc una estona per posar-me amb aquest apunt sobre el pont passat. Vam sortir de Lleida dijous 6 de desembre i vam tornar diumenge 9, com altres vegades vam estar al refugi de Pineta, aquesta vegada hi havia de guarda el Quique, per nosaltres el més simpàtic dels tres guardes del refu.

Imatge de la paret de Pineta, al fons de la vall (foto presa diumenge quan marxàvem que va sortir un bon dia).

Imatge de la paret de Pineta, al fons de la vall (foto presa diumenge quan marxàvem que va sortir un bon dia).

Dijous vam sortir amb molta tranquiŀlitat de Lleida i arribàvem a Pineta cap al migdia, a hora de dinar, però com que feia bastant fred, cap a les 16 h ja vam anar al refu; ens hi vam instaŀlar i encara vam fer una volteta amb raquetes per la vall… ens va sorprendre molt la quantitat de neu que hi havia (uns 20 cm de gruix), no ens ho esperàvem! La veritat és que fins i tot hi havia marcades les traces de la pista d’esquí de fons!

DSC_0283

Vista de la vall de Pineta des del desviament que va al refugi (foto presa diumenge quan marxàvem).

Ens hi vam estar una estona i cap a les 17:30 ja vam tornar al refu. Ens vam treure les raquetes i les botes i ens vam estar una estona tranquiŀlament a la sala/bar del refu gaudint d’una bona companyia, tant de la gent que s’hi allotjava com del guarda.

L’endemà vam anar a fer raquetes a la Vall de Barrosa, és una vall paraŀlela a la de Pineta però més al nord; de fet és l’última que hi ha abans del túnel que creua els Pirineus, i que connecta Bielsa amb l’occità Aranhoet. Li teníem moltes ganes a Barrosa, havíem intentat fer aquesta vall alguna altra vegada i no vam poder, per la pluja,… aquesta vegada, en canvi, vam poder fer la vall sense cap problema, hi anàvem preparats i només baixar del cotxe ens vam posar les botes i les raquetes i ja des d’allà mateix les vam començar a fer servir.

DSC_0035

L’Ona i la Pau pujant per la pista de Barrosa

Les vistes de la zona de l’hospital de Parzan eren espectaculars:

Vista de l'hospital de Parzan des del camí que va a la vall de Barrosa.

Vista de l’hospital de Parzan des del camí que va a la vall de Barrosa.

Però el més espectacular estava per arribar. Fins aquí encara no havíem entrat a la vall de Pineta. Quan hi vam arribar ens vam trobar una primera part frondosa que es camina per la pista i té unes parets imponents als dos costats, sobre tot al costat nord. Val a dir que en aquest tros només vam creuar-nos amb un gos, i amb un trencalòs que va passar volant molt a prop nostre i ens va mostrar el pit taronja característic… tota la vall va ser per nosaltres quatre tot el dia!

El gos que ens vam creuar... tota la resta per nosaltres soles!

El gos que ens vam creuar… tota la resta per nosaltres soles!

Si la primera part era frondosa, la segona part, més amunt quan ja no hi havia arbres era més imponent encara. A la part més baixa ja hi vam trobar a la paret sud (obaga) algunes cascades glaçades…

DSC_0123

Una de les primeres cascades glaçades que ens vam trobar… al darrere la boira.

… però l’èxtasi va arribar quan vam ser al circ de Barrosa. Llàstima que estava tan emboirat tot l’ambient (de fet al circ nevava), però tot i això les vistes són magnífiques.

Les nenes i jo per la part final del circ, camí del refugi.

Les nenes i jo per la part final del circ, camí del refugi.

Ens trobàvem tan bé que no ens va importar que nevés, i ens vam arribar al nostre últim objectiu, el refugi de Barrrosa, a la part final del circ. Com es pot veure és una cabana de pastors, però ens va servir d’aixopluc per dinar tranquiŀlament.

Finalment, al cap de 3 hores, assolim el nostre objectiu: la cabana de Barrosa.

Finalment, al cap de 3 hores, assolim el nostre objectiu: la cabana de Barrosa.

Des d’allà la vista de la vall és impressionant!

Vista de la vall de Barrosa des de fora del refugi.

Vista de la vall de Barrosa des de fora del refugi.

Ara quedava la tornada al cotxe, que vam fer en unes dues hores. Després vam anar cap al refu (el de Pineta) a descansar tranquiŀlament fins l’hora de sopar. El dia m’atreviria a dir que va ser immillorable, però vam estar unes 5 hores caminant per la neu amb raquetes i vam acabar cansats, així és que ens vam «regalar» unes cerveses al refu i després vam sopar i vam anar a dormir, ja que l’endemà volíem fer una altra excursió… més curta, l’opció va ser la pista de La Larri.

Per cert, també podeu descarregar-vos el track de l’excursió, per si us interessa.

A diferència del dia anterior, aquesta vegada estàvem molt acompanyats de gent. Tant és així que la neu estava molt trepitjada, i no calien les raquetes en absolut… tot i això les portàvem i ens van servir per sortir de la traça quan ens creuàvem amb gent que no en portava.

L’excursió a la Larri per la pista comença a la zona d’acampada (on hi ha el bar de les pistes d’esquí de fons) i per la part final de la vall de Pineta passa per una fageda molt bonica (ara estaven tots els arbres pelats) i comença a pujar per la part sud (obaga), on hi ha una cascada glaçada a tocar de la gent.

Cascada glaçada per la pista de la Larri.

Cascada glaçada per la pista de la Larri.

Després comença a pujar per la paret del fons de la vall cap a la zona nord, és a dir, la pista dóna la volta pel fons de la vall de Pineta mentre puja cap al pla de la Larri (al costat nord de la vall de Pineta, solana). En aquest camí creua el riu Cinca, que baixa per la paret de Pineta des del balcó cap a la vall.

El Cinca en el punt on creua la pista de la Larri.

El Cinca en el punt on creua la pista de la Larri.

Després de passar aquest punt vam seguir la pista però només vam arribar al punt on creua la baixada d’aigua que ve de la Llarri. Ja érem a prop del pla però feia molt vent i a dalt no era agradable d’estar-hi, les nenes estaven cansades i vam decidir fer mitja volta i baixar a dinar al pla de Pineta. La cascada que fa la baixada d’aigua de la Larri és molt bonica:

Salt de l'aigua que baixa de la Larri.

Salt de l’aigua que baixa de la Larri.

Després de dinar vam anar a veure el llogarret d’Espierba que es troba al vessant nord de la vall de Pineta, però ens vam trobar que es tracta d’unes quantes cases aïllades.

Panoràmica de la vall des de la paret del fons, a prop d'on creua el Cinca.

Panoràmica de la vall des de la paret del fons, a prop d’on creua el Cinca.

Diumenge ens vam alçar i després d’esmorzar vam recollir tranquiŀlament i vam decidir fer «turisme» per la vall de Gistau, on no havíem anat mai. Volíem visitar Plan, St Joan de Plan i Gistén, però finalment només vam visitar Gistén; és un poblet molt agradable de passejar, sobretot pels carrerons que té. Està en una solana que suavitza molt les temperatures a l’hivern, tot i que encara es notava pels carrers la neu caiguda els darrers dies. La vista que hi ha de la vall és molt bonica, però el que més em va impressionar va ser la vista de la cara nord del Cotiella.

Cim del Cotiella des de Gistén.

Cim del Cotiella des de Gistén.

 

 

Després d’això vam pujar al cotxe i vam tornar cap a Lleida, parant a dinar pel camí… i fins la propera!

Anuncis
Arxivat a Excursions, Família

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Desembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   gen. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
%d bloggers like this: