Muntanya per Tuixent

Som a 29 de gener i és el segon apunt que escric al bloc del llit estant en el que portem de curs. Torne a estar de baixa; al novembre va ser una gastritis i ara una conjuntivitis que espere que no se’m complique amb l’herpes com ja m’ha passat alguna vegada (m’he fet una foto aquest matí però no la posaré perquè és un pèl gore) 😦

Aquest apunt l’escric amb una tauleta que m’han deixat prestada, i la veritat és que per escriure estirat al llit és bastant còmoda perquè no pesa però només puc escriure amb una mà i sense fer servir tots els dits, la qual cosa alenteix el procés. En qualsevol cas, és gràcies a la baixa que tinc una estona per escriure.

Tornant a l’apunt he de dir que el cap de setmana hem estat la MariaJo i jo sols per Tuixent, dissabte fent raquetes (podeu veure el track aquí) i diumenge fent esquí de fons. Diumenge van pujar el Quique i la Magda (amb qui havíem quedat) i també el Joan Ramon, que va marxar escopetejat… i també em vaig trobar amb l’Àlex i l’Alba que venien des de Solsona amb uns amics (sembla que hages de marxar lluny per trobar gent coneguda)… Doncs bé, com deia, vam passar el cap de setmana per Tuixent, entre les pistes de fons i els voltants, allotjats al refugi Coll de Port (el menjar és una passada!).

Pujant per dins del bosc.

Pujant per dins del bosc.

Pel que fa a l’excursió amb raquetes va ser una passada, ja que dóna la volta a l’estació però per dins del bosc, creuant les pistes molt de tant en tant, i potser perquè era dissabte no ens vam trobar gairebé a ningú, de fet, com deia la MariaJo, si ens callàvem no se sentia res… bé sí, el silenci 😉 A més, el recorregut no només era bonic per anar per dins del bosc, a més quan eixíem del bosc i el paisatge s’obria les vistes eren espectaculars, tant del Pedraforca com de la Tossa Pelada com també del Cadí i més enllà es veia tant el Turbó com un tros dels Pirineus.

El Pedraforca vist des del punt més alt del recorregut.

El Pedraforca vist des del punt més alt del recorregut.

Vista del Cadí.

Vista del Cadí.

El Turbó a la llunyania.

El Turbó a la llunyania.

Vam estar seguint una ruta que tenen marcada a les pistes, però la gent només havia trepitjat la primera part, fins el punt més alt, i per pujar la Tossa Pelada (nosaltres havíem sortit de Lleida a les 10:15 i no podíem pujar-hi, érem a la part més alta de l’estació a hora de dinar, com vam fer)… la segona part de la volta la vam fer seguint les marques però per neu verge! És cert que t’enfonses més però la sensació de llibertat i de comunió amb la natura és més gran.

La MariaJo trepitjant neu verge.

La MariaJo trepitjant neu verge.

A la baixada el circuit surt fora de les pistes i fa una cruïlla, a l’esquerra se’n va cap al refugi de Sangonelles; vam intentar anar-hi però se’ns feia tard i vam girar cua.

La MariaJo baixant per un dels barrancs ple de neu.

La MariaJo baixant per un dels barrancs ple de neu.

Vam passar per algun barranc molt bonic però ja feia hores que caminàvem,l’última estona enfonsant-nos més del compte i ja teníem ganes d’arribar… ens vam alegrar molt en veure el refugi de l’Arp que és al costat de l’estació.

Per fi veiem el refugi de l'Arp.

Per fi veiem el refugi de l’Arp.

A partir d’ací ja ho estic escrivint amb dues mans i deu dits, a l’ordinador. He aprofitat per inserir-hi fotos i justificar el text (l’editor de WordPress per Android no ho permet… o no he sabut veure-ho).

Anava dient que havíem arribat a l’estació i vam anar fins al cotxe. En aquest moment va ser quan per primera vegada vaig notar una xicoteta molèstia a l’ull (diumenge a la tarda seria ja un ull ben unflat). Ens vam treure les raquetes i les botes i vam anar cap a Coll de Port. Ens hi vam presentar, ens va donar habitació, ens vam dutxar (va renovar-nos) i vam baixar a la cafeteria-sala. Ens vam trobar als del refugi dinant (eren les 18:00 però quan vam arribar encara hi havia gent dinant); val a dir que darrerament es dediquen més al restaurant que al refugi, tot i que per 36 € mitja pensió sopes i esmorzes de meravella!

L’endemà no vam poder esmorzar fins les 9:00 (una mica tard pel nostre gust, ja que no vam poder arribar a pistes fins les 10:00) i vam anar cap a pistes. Ens vam posar els esquís i vam començar a pujar cap a dalt de l’estació, pujant els diferents «pisos» fins arribar a dalt de tot, al mateix punt on vam estar el dia abans amb raquetes. Vam baixar fins l’arbre on hi havia les campanes (ara no hi són) i vam parar una estoneta. Allà ens vam trobar amb un parell que coneixen bé l’estació i ens van parlar de les novetats que han introduït enguany: han eliminat la baixada per la zona de Sangonelles però han ampliat el circuit a la zona alta, de manera que pots fer bucles per allà i «amortitzar» l’esforç de la pujada. La veritat és que aquella zona ha guanyat molt ja que hi ha racons nous pel mig del bosc que són molt bonics. La baixada porta al «pis» del mig (el marcat al plànol de l’estació de color groc) que permet creuar cap a l’altre costat i baixar pel mateix lloc per on s’ha pujat… ja que quan arribem al pis de baix (el blau) podem creuar només fins al mig, al tallafocs… i no estem preparats per baixar-lo esquiant 😉

Ja veieu, volia parlar de tot una mica i he acabat parlant de muntanya… com sempre darrerament. I això que hi ha un munt de temes de què parlar… entre #corruPPteles i #corrupCiU n’hi ha per no parar, per no dir dels embolics del PSC-PSOE i d’altres temes; però ja m’agafa cansat. Un altre dia 😦

Advertisements
Arxivat a Excursions, General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
gener 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des.   febr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
%d bloggers like this: