Primers tresmils en solitari: carena de Lliterola

Ja feia dies que volia fer la carena de Lliterola, i si podia el Perdiguero; després d’algun intent frustrat amb el Centre Excursionista de Lleida, em vaig decidir a anar-hi sol el passat diumenge 21 de juliol. Com deia el Moustaki «je ne suis jamais seul avec ma solitude», i aquest cop em van acompanyar d’anada Kortatu i la Gossa Sorda, i de tornada Leonard Cohen😉

Vista de la carena de Lliterola, farcideta de neu.

Vista de la carena de Lliterola, farcideta de neu.

Vaig eixir de Lleida amb nit fosca, a les 4:30 de la matinada, perquè volia començar a caminar el més aviat possible, ja que es tractava d’un recorregut llarg. Arribant al Ru i a Castilló de Sos ja començava a clarejar el dia, i quan vaig arribar on comença el camí de Remunye ja hi havia llum… tot i que a les primeres fotos que hi vaig fer es nota que encara no hi ha llum (les podeu veure totes ací).

Volia pujar per Remunye i baixar per Lliterola, i això suposava unes 10 hores (com finalment va ser). Em vaig calçar les botes sermirígides i em vaig carregar la motxilla a l’esquena i començava a caminar cap a les 7:00 aprox. Vaig estar una bona estona caminant amb ombra, no va ser fins passades les 8:30 que vaig veure que s’apropava l’hora que em tocaria el sol, així que em vaig fer una parada i em vaig posar crema protectora, la gorra i les ulleres de sol. Al cap de no res ja em va tocar el sol, i cap a les 9:00 ja vaig començar a trepitjar neu (de fet abans havia creuat alguna clapeta però poca cosa), així que em vaig posar els grampons, i vaig canviar els pals pel piolet.

Vaig estar caminant molta estona per neu pujant per la vall de Remunye amb la Forca de Remunye sempre a la vista, i la tenim al davant fins que fem la pujada forta al Portal de Remunye (a l’esquerra de la Forca). Una mica abans de fer aquesta pujada vaig trobar 3 tendes de campanya de gent que feia bivac per la zona). Com es pot veure a la foto la presència d’aquesta muntanya és impressionanat:

La Forca de Remunye és ben visible gairebé des del començament de la pujada.

La Forca de Remunye és ben visible gairebé des del començament de la pujada.

Fins que no s’assoleix el Portal de Remunye no s’albira l’objectiu de l’excursió, això sí , la seua aparició és imponent:

Primer contacte visual amb la carena de Lliterola.

Primer contacte visual amb la carena de Lliterola.

La primera visió panoràmica del lloc també em va impactar:

Panoràmica del Perdiguero i la carena de Lliterola.

Panoràmica del Perdiguero i la carena de Lliterola.

Després de refer-me de l’impacte d’aquesta visió, vaig flanquejar la vora occidental del llac de Lliterola mirant de no perdre gaire alçada per atacar la pujada al coll inferior de Lliterola, per on vaig començar la carena. Arribat a aquest punt la vista de la cara nord és espectacular, es veu a baix el llac d’Oô, amb el refugi del portilló allà mateix, a més d’uns quants dels tresmils de la zona:

Vista de l'«altre costat» de la carena.

Vista de l’«altre costat» de la carena.

Un cop arribat al coll vaig treure’m els grampons i el piolet i vaig començar a grimpar per la carena. Hi ha algun pas una mica aeri però res gaire exposat; es veu més d’un «camí» per on anar.  Mica en mica vaig arribar a la base de l’Agulla de Lliterola que no vaig pujar perquè el temps s’estava complicant i volia fer tota la carena (calia fer una grimpadeta d’uns 5 metres, i realment és un petit ressalt que no apareix a les llistes de tresmils més dignes, com la del Feliu Izard). Arribat a aquest punt calia encarar la pujada a la Punta de Lliterola, i el camí anava passant d’un vessant a l’altre, sobretot per la cara nord (com tot el tros fins ara); però al cap d’una estona ja es fa la carena per la part de dalt i és molt més fàcil, amb les millors vistes del circ de Lliterola i de la vessant nord:

Vista del llac de Lliterola amb les Maladetes al fons.

Vista del llac de Lliterola amb les Maladetes al fons.

Panoràmica des del Pic Roio del Perdiguero i la carena del Seil dera Baquo, amb el Posets emboirat al fons.

Panoràmica des del Pic Roio del Perdiguero i la carena del Seil dera Baquo, amb el Posets emboirat al fons.

A tot això vaig decidir fer-me una foto per deixar constància que hi havia estat, amb el Perdiguero al darrere:

Al darrere meu es pot veure el Perdiguero... i el temps :(

Al darrere meu es pot veure el Perdiguero… i el temps😦

Després de fer el Roio i la Tuca de Lliterola vaig baixar al coll superior de Lliterola, on vaig haver de tornar-me a posar els grampons i agafar el piolet, i sense menjar res (tenia previst fer-ho al cim), posar-me l’impermeable i posar la funda de la motxilla i baixar cap al fons del circ el més ràpid possible perquè estava començant a ploure (al cim del Perdiguero hi havia gent que també estava baixant de pressa). La baixada d’aquesta pala de neu la vaig fer una estona relliscant, però anava accelerant-me així que vaig haver de frenar-me amb el piolet, després ho vaig fer més a poc a poc, perquè el pendent era important (no sé ben bé, però podria ser d’uns 45º o així). Abans d’arribar a baix ja no plovia, per sort; però vaig decidir continuar baixant una estona més fins que el terreny fos més practicable i dinar més tard. Tot i això vaig aprofitar per fer una altra panoràmica des d’aquesta perspectiva:

Panoràmica de la carena i el llac de Lliterola feta des de baix.

Panoràmica de la carena i el llac de Lliterola feta des de baix.

Un cop arribat a baix tenia dues opcions: tornar a pujar al Portal de Remunye i desfer el camí que havia fet al matí o baixar per la vall del Lliterola, opció que em temptava des del començament. Tenint en compte que la méteo no m’era gaire favorable, vaig pensar que sempre seria millor baixar per Lliterola i arribar abans a la carretera, el problema és que no coneixia el camí. Tot i això, com que hi havia petjades de grampons recents, vaig decidir-me finalment per la vall de Lliterola, la veritat és que no me’n penedisc perquè també és una vall ben guapa, com la de Remunye. El primer que vaig veure per aquesta vall és el Perdigueret:

Perdigueret vist de baixada per la vall de Lliterola.

Perdigueret vist de baixada per la vall de Lliterola.

Això sí, el primer que em vaig trobar és una altra pala de neu amb força pendent, aquesta diria que sí que era de 45º, però les petjades anaven pel mig, així que m’hi vaig llançar i la vaig baixar. A baix de tot, a l’alçada del «ibonet» de Lliterola em vaig trobar amb quatre excursionistes aragonesos que són els que havien estat deixant les petjades que jo havia seguit (de fet són les que també havia seguit al matí, ja que havien fet el mateix recorregut que jo però pujant al Perdiguero). Vam xerrar una mica i vaig aprofitar per fer una bona parada, treure’m l’impermeable i els grampons i guardar el piolet… i dinar!

Ibonet de Lliterola, encaixat al costat del Perdigueret.

Ibonet de Lliterola, encaixat al costat del Perdigueret.

A partir d’aquest moment ja no tornaria a xafar neu, tot el camí el vaig fer seguint el camí sense cap pendent important, però de pressa perquè el temps no estava gens clar, de fet em va ploure en diversos moments però poca cosa, jo anava fent camí… pel que poguera ser😉

Les vistes també són magnífiques en aquesta vall, com es pot comprovar a les fotos:

Una de les vistes que hi ha a la vall de Lliterola.

Una de les vistes que hi ha a la vall de Lliterola.

Tot i que no podia recrear-me gaire, perquè el temps estava complicant-se per moments, com pot veure’s en aquesta imatge de les Maladetes:

Vista de les Maladetes des de la vall de Lliterola amb temps amenaçador.

Vista de les Maladetes des de la vall de Lliterola amb temps amenaçador.

Al cap d’una estona, va començar a ploure ja sense parar, i al cap de no res va començar a pedregar, per sort ja era gairebé a la carretera (em va agafar al bosquet) i vaig decidir arribar a baix el més aviat possible. En ser a la carretera vaig posar-me una altra vegada l’impermeable (i posar la funda a la motxilla) i començar a pujar per la carretera fins el cotxe. Per sort només posar-me a caminar el primer cotxe que va baixar es va aturar i va oferir-se a portar-m’hi; gràcies a aquesta família anònima d’aragonesos no em vaig mullar gaire, perquè pel sol fet de passar del seu cotxe al meu vaig acabar tot xopat😦

Una vegada arribar al cotxe vaig obrir el maleter i vaig passar als seients del darrere la roba de recanvi que portava i em vaig asseure una estona mirant la que estava caient i refent-me una mica… aquest cop no vaig fer estiraments😦

Passada una estoneta em vaig canviar de roba i vaig aturar la gravació del track (el que passa és que no sé si amb les presses o què no ho vaig fer bé o què però he estat incapaç de trobar el track; així que us deixo una captura de la pantalla del mòbil on es veu el recorregut que vaig fer però sense dades que poder compartir😦

Captura de pantalla del mòbil mostrant el recorregut que vaig fer (la línia recta que ressegueix la carretera és el tros que vaig fer en cotxe).

Captura de pantalla del mòbil mostrant el recorregut que vaig fer (la línia recta que ressegueix la carretera és el tros que vaig fer en cotxe).

Arxivat a Excursions, Pensaments
4 comments on “Primers tresmils en solitari: carena de Lliterola
  1. Jordi Monteagudo escrigué:

    Estàs en forma, Sisco! Quina passejada més bonica🙂

  2. […] Dic que vam intentar perquè 15 dies abans hi vaig anar per les mateixes valls per fer la carena de Lliterola i m’ho vaig trobar amb molta neu i no hi va haver cap problema, només calia fer servir […]

  3. […] vaig fer a la carena de Lliterola, acompanye una foto que certifica que vaig fer cim (ara en diuen una […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu
Juliol 2013
M T W T F S S
« jun   oct »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
%d bloggers like this: