Lector d’empremtes dactilars amb Debian al Lenovo ThinkPad T430

Ahir mateix deia que no tenia interès a configurar el lector d’empremtes dactilars (digitals) al Lenovo ThinkPad T430, però encara no han passat 24 hores i ja m’hi he posat a veure què hi podia fer. D’entre tot el que hi havia m’he quedat amb el que es discutia en un fòrum, i això m’ha portat a un manual alemany i a un fòrum d’Ubuntu que donaven diferents solucions per a diferents aplicatius… però molt encarats a l’Ubuntu. També he provat el fprint-demo com diu al final del fòrum d’Ubuntu i s’instaŀla, reconeix el dispositiu, però no funciona :(

No cal dir que el primer que vaig fer és esbrinar quin dispositiu porta la màquina fent (com a root):

lsusb

i d’entre totes les sortides d’aquesta ordre ens interessa la que fa referència al lector d’empremtes digitals:

Bus 003 Device 003: ID 147e:2020 Upek TouchChip Fingerprint Coprocessor (WBF advanced mode)

Això ens anirà bé a l’hora de configurar l’aplicatiu (ja el vam fer servir en les proves amb altres dispositius.

Llavors he pensat que el tema java d’Oracle estava resolt per a Debian per part de la gent de webupd8; i he pensat que podria emular el seu manual per al ppa del lector que hi ha al Launchpad; m’hi he posat a emular-lo i me n’he sortit bastant bé ;)

Per tenir activat i funcional el lector d’empremtes digitals fingerprint-gui al Lenovo ThinkPad T430 amb Debian sid només cal fer el següent al terminal (com  a root):

su -
echo “deb http://ppa.launchpad.net/fingerprint/fingerprint-gui/ubuntu trusty main” | tee /etc/apt/sources.list.d/fingerprint.list
echo “deb-src http://ppa.launchpad.net/fingerprint/fingerprint-gui/ubuntu trusty main” | tee -a /etc/apt/sources.list.d/fingerprint.list
apt-key adv –keyserver keyserver.ubuntu.com –recv-keys 2F20733F
apt-get update
apt-get install fingerprint-gui
exit

És automàgic ;)

Una vegada instaŀlat executem «fingerprint-gui» i ens llança el configurador, el primer que ens demana és el model de dispositiu que tenim:

Fingerprint-gui-01A partir d’ací hem de seguir les següents etapes de la configuració (prement «Next» i passant a les següents pestanyes):

Fingerprint-gui-02Una vegada acabat el procés (ens permet exportar la configuració a un dispositiu extern) podem accedir a l’ordinador sense introduir la nostra contrasenya, i substituint aquest pas per la lectura de la nostra empremta digital.

Arxivat a Debian, Programari lliure

Debian sid al Lenovo ThinkPad T430, la xarxa sense fils… per variar

A l’insti fa un temps que hem comprat un Lenovo ThinkPad T430 de segona mà que funciona de meravella… una autèntica passada (SSD, Core i5, 8 GB de RAM,…) i l’hem tingut durant aquest temps amb l’Ubuntu 14.04 (amb Gnome3), però divendres se’ns va «atontar» i hem provat de posar-li Debiansid ;)

joy_web_logoCom sempre que instaŀle debian, tot va de meravella excepte la tarja de xarxa sense fils. En aquest cas, i després d’unes quantes instaŀlacions ja m’ho esperava, de manera que quan he reiniciat després d’acabar la instaŀlació el primer que he fet és veure quin dispositiu hi havia, per això només ha calgut fer:

lspci

i m’ha retornat un llistat gran de dispositius d’entre els quals el controlador de xarxa sense fils:

03:00.0 Network controller: Intel Corporation Centrino Advanced-N 6205 [Taylor Peak] (rev 34)

Una vegada conec quin dispositiu hi ha només cal remenar una mica per la xarxa per veure quina és la solució més adient en aquest cas; i entre totes les respostes a la meua indagació he vist que el que calia fer és (com a root):

vim /etc/apt/sources.list
apt-get update && apt-get install firmware-iwlwifi
modprobe -r iwlwifi ; modprobe iwlwifi

Una vegada he tingut funcionant tots els dispositius (el lector d’empremtes digitals no me’l plantege) el que he fet és anar pujant de versió, des de l’estable (wheezy) fins la inestable (sid) passant per la de proves (testing, hores d’ara anomenada jessie), fent en cada pas el següent (com a root).

1.- Passar de la versió estable (wheezy hores d’ara) a la de proves (testing, hores d’ara jessie):

El primer que cal és editar el llistat de fonts (canviant en primer lloc wheezy per testing):

vim /etc/apt/sources.list

Un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Probablement el segon pas no cal (pel que he vist pels diferents llocs i fins i tot al manual de debian) però com que vinc d’Ubuntu estic molt acostumat a fer els dos passos seguits. Després d’això he reiniciat l’equip per assegurar-me’n que havia funcionat, probablement no calga, però per si de cas.

2.- Passar de la versió de proves (testing) a la inestable o de desenvolupament (unstable, aka sid). Per això només cal fer el mateix que abans; és a dir, el primer és editar les fonts, però ara canviant testing per unstable (com a root):

vim /etc/apt/sources.list

Com abans, un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Com en el cas anterior he acabat reiniciant la màquina i gaudint d’una instaŀlació inestable de debian :D

openlogo-50Però això no és tot, també m’agrada tenir l’última versió del firefox (iceweasel en debian), per la qual cosa he anat al web de l’equip de mozilla per debian i m’he posat la versió aurora; i ja que hi era allà, també m’he posat el gestor de correu electrònic icedove (versió de thunderbird per debian)… i això és tot. Ara només cal gaudir de la màquineta amb el sistema operatiu universal :D

Per cert, podeu trobar una manera senzilla de tenir les fonts que voleu en algun dels llocs que hi ha per a això, com ara ací.

Arxivat a Debian, Programari lliure, societat 2.0

Dia de la llibertat de documents 2014

dove-headerdfd-logo-2014

Avui, 26 de març de 2014, se celebra arreu el Dia de la Llibertat dels Documents. Serà un dia d’esforç per educar el públic sobre la importància dels Formats de Document Lliure i els Estàndards Oberts en general. La idea és molt clara, es tracta d’establir un estàndard obert pel que fa als documents que pugui ser llegit amb qualsevol programa independentment de la plataforma emprada. Això, evidentment, té promotors i detractors. No cal dir que nosaltres estem amb els promotors ;)

Podeu trobar una bona explicació al web del dia de la llibertat de documents. A més, fa un temps el Toni Hermoso va fer una bona explicació a softcatalà. L’any 2008 fins i tot Vilaweb se n’havia fet ressó. Enguany des de softcatalà també se n’han fet ressò i ho han explicat perfectament.

Els Objectius principals són:

* Promoció i adopció de formats de document lliure
* formar una xarxa coordinada global
* coordinació d’activitats que passin l’últim dimecres de març, Dia de la Llibertat del Document

DLD14-250x250

Com que es tracta de fer difusió en un dia com avui, us copio literalment l’explicació que es dóna al web del dia de la llibertat de documents:

Què és el Dia de la Llibertat dels Documents?

És un dia per celebrar i donar a conèixer els estàndards i els formats oberts que se celebra el darrer dimecres de març de cada any. Aquest dia la gent que creu en un accés equitatiu a la tecnologia de les comunicacions ensenya, actua i es manifesta.

Què és la «Llibertat dels Documents»?

Els documents que són lliures poden utilitzar-se de qualsevol manera que al seu autor se li acudeixi. Es poden llegir, transferir, editar i transformar fent ús d’una gran varietat d’eines. Els documents que no són lliures estan bloquejats per algun programari o empresa. L’autor no pot triar com utilitzar-los perquè estan controlats per restriccions tècniques, com un cotxe potent al qual se li limita la velocitat de circulació de manera artificial als 30 km/h.

Només parlem de documents?

No! La llibertat per controlar el vostre treball creatiu va més enllà dels escrits i els fulls de càlcul. La llibertat dels documents implica tots els tipus de dades, inclús el material gràfic, les partitures i les gravacions musicals, els correus electrònics i les estadístiques. Tots ells poden emmagatzemar-se de manera que atorguen poder als usuaris, però per contra també poden emmagatzemar-se en formats que ens limiten i ens manipulen amb un gran cost per a nosaltres.

Per què la compatibilitat és important?

Recordeu alguna vegada en què us van enviar un fitxer important que el vostre ordinador no va poder llegir adequadament? Recordeu haver comprat o baixat una aplicació nova només per poder obrir un fitxer adjunt que necessitàveu per treballar? Les incompatibilitats com aquestes les causen les modalitats d’emmagatzematge de la informació que són secretes («tancades») i de propietat privada («propietàries»). Causen problemes enormes a les persones, a les empreses, i als governs, i tenen un cost important per la societat en creativitat, productivitat i eficàcia. Els estàndards incompatibles s’utilitzen per manipular els mercats i per permetre que les empreses cobrin enormes quantitats a les persones simplement pel privilegi d’accedir a les seves pròpies dades. Els estàndards tancats són també la base dels pitjors monopolis tecnològics del món.

Exemple: El vostre processador de textos habitual no pot obrir un fitxer creat per un dels vostres col·legues. Heu de comprar o baixar un processador de textos nou creat per la mateixa empresa com ells només per poder obrir el fitxer, malgrat que ja teniu un processador de textos que preferiu.

Què passa amb els protocols?

Els estàndards haurien d’estar oberts tant durant la transmissió com en l’emmagatzematge, i les interfícies i protocols són tan importants com els formats d’emmagatzematge de les dades. Penseu en una carta, no pot complir la seva finalitat si l’adreça no es pot llegir o si el sobre no es pot obrir. De manera similar un missatge que s’envia en línia només pot llegir-se si s’utilitza un protocol reconegut (l’adreça) i si conté dades que es poden llegir (el sobre). Sovint les empreses utilitzen un protocol d’estàndard obert per l’enviament de dades que es troben en un format tancat, com l’Adobe Flash que emet vídeos de flux en el format propietari Flash Video sota el protocol de web obert HTTP. La llibertat però, necessita ambdós aspectes per parlar d’obert.

Què són els estàndards oberts?

Són formats que tothom pot utilitzar de forma gratuïta i sense restriccions. La compatibilitat els és intrínseca, la manera en què funcionen és compartida públicament i qualsevol organització pot utilitzar-los pels seus productes i serveis sense haver de demanar permís a ningú. Els estàndards oberts són els fonaments de la cooperació i la societat moderna: les vies del tren, els endolls elèctrics, o els llenguatges naturals són exemples de realitats de les quals depenem i donem per garantides. Imagineu que per parlar en anglès calgués un permís i pagar una taxa de llicència, la societat seria retrògrada i caòtica. Llegiu més sobre els estàndards oberts i el que els defineix.

Participació

Podeu participar amb l’organització d’activitats al vostre poble, amb la distribució de fulls de mà (flyers), amb l’organització de xerrades, amb l’afegiment d’un bàner al vostre blog, amb una donació de diners, i de moltes altres maneres. Participeu-hi!

Arxivat a Privacitat, Programari lliure

Declaració conjunta de la Xarxa i dels autors culturals sobre la LPI #canonAEDE

Si vols coŀlaborar difonent aquesta informació,

còpia aquesta declaració al bloc i fes-la teua!

canonAEDE_logo_trans

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA XARXA I ELS AUTORS CULTURALS SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEĿLECTUAL

El passat 14 de febrer de 2014 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (text publicat al B.O.C.G. el 21 de febrer).

Aquest projecte de Llei, arcaic en la seua concepció, retalla nombrosos drets en Espanya, afecta molt negativament a diversos sectors de la societat, posa en perill la cultura lliure i qüestiona el funcionament d’internet, limitant la cita i l’enllaç a una activitat merament mercantil.

Açò ha generat un rebuig immediat i quasi unànim des de tots els àmbits possibles pels motius que exposem sintèticament a continuació.

1. La protecció de la propietat intel·lectual en internet no es garanteix imposant cànons o taxes arbitràries. Pel bé de l’economia espanyola, ha de garantir-se la sostenibilitat dels creadors digitals en la seua totalitat, no només d’una part. Un sector es desenvolupa fomentant els nous models de negoci digitals, enlloc de destruir-los. Qualsevol dret naix del diàleg entre totes les parts afectades.

2. La Constitució Espanyola consagra, en el seu article 20, el dret fonamental “a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”, la qual cosa ha de compatibilitzar-se amb qualsevol dret a la propietat, però no mai anular-lo.

3. A més, aquesta llei impedeix la realització d’altres drets fonamentals, afecta a valors democràtics essencials i limita el lliure accés a la informació i a la cultura. Ignora la declaració dels Drets Humans, trepitja Drets constitucionals com la llibertat d’expressió i la lliure creació, viola el secret de les comunicacions, és un atac directe a la neutralitat de la xarxa i no respecta un dret individual bàsic: que cadascú oferisca la seua obra sota les condicions que considere oportunes.

4. La figura del “dret irrenunciable” derivat de citar textos en internet afectaria sense excepció a tots els creadors i els impediria renunciar voluntàriament a aquest dret. Açò posarà en seriós perill les llicències Creative Commons, àmpliament esteses i que a l’actualitat ofereixen cobertura jurídica als drets d’autors d’una part molt significativa dels continguts de la xarxa. Ens trobem davant d’una imposició del “copyright” sobre els partidaris del “copyleft” que vulnera drets e interesos col·lectius en lloc de garantir-los i afavoreix que la recaudació es concentre en unes poques mans.

5. Lluny de ser una amenaça, els agregadors de notícies i altres eines digitals que enllacen i citen al mitjà d’origen, com per exemple buscadors, xarxes socials o blogs, afavoreixen el lliure accés al ciutadà a la informació i generen molt de tràfic cap als mitjans de comunicació. A més, sent el dret de cita l’essència del Periodisme, aquesta llei amenaça frontalment el seu exercici. Criminalitzar els enllaços genera una inseguretat jurídica que posa en dubte els fonaments i l’ús d’internet. Garantir-los, respectant els drets, beneficia a tots: usuaris, ferramentes i mitjans de comunicació.

6. Eixa mal nomenada “taxa Google” ha sigut impulsada només per una part del col·lectiu d’editors, aquells integrats en AEDE. Altres associacions i editors s’oposen a aquesta mesura. AEDE hauria de considerar les conseqüències econòmiques que suposarà per als seus socis eixir dels indexadors i les conseqüències desastroses per als seus treballadors: retalls salarials i pèrdues de llocs de treball. Aquest cànon d’AEDE augmentarà encara més la precarietat d’un sector excepcionalment castigat per la crisi.

7. L’entrada en vigor d’aquesta Llei suposa una taxa addicional per al coneixement. L’ens de gestió de drets CEDRO recapta actualment dels professionals de tot el sistema educatiu. La nova llei estableix que les Universitats paguen també pels continguts que els professors publiquen per als seus alumnes, i que fins al dia de hui s’acollien a llicències Creative Commons. CEDRO recaptarà en règim de monopoli un cànon de 5 euros per alumne. Considerem açò un atemptat contra l’Educació, la investigació i els textos acadèmics, que passaran a ser regnats pel “copyright”, en lloc de ser de domini públic.

8. Aquest cànon, amb càrrec als Presupostos Generals de l’Estat i amb quantia no determinada per la llei, actua en detriment de la justa recompensa als autors i suposa una subvenció encoberta als editors, a qui l’article 2 de la Directiva 2001 de Propietat Intel·lectiual NO INCLOU com a beneficiaris de drets de propietat intel·lectual, i que malgrat açò es duen el 45% de la recaudació de CEDRO. És significatiu que la redacció de la llei es referisca només a les “industries culturals” ignorant expressament “als autors”, agreujant una situació que ja es va iniciar amb la pèrdua de drets dels periodistes en favor dels editors per causa de la confecció de “clippings”, o resums de premsa.

9. S’elimina “de facte” el dret a la còpia privada”, vinculant a la còpia material d’un suport físic, pràctica aquesta marginal en l’era digital. La còpia privada d’una obra és un ús legítim que existia abans d’internet i seguirà existint després d’aquesta reforma. Gravar amb un cànon a la còpia privada equival a imposar una multa preventiva a cada ciutadà per un ús hipotèticament delictiu, encara que aquest mai no succeïsca. Criminalitzar al consumidor amb fins recaudatoris no és el camí.

10. No han de recolzar-se mesures de control de la “pirateria” que posen en perill l’essència mateixa de la xarxa. Oposar-se a aquestes mesures no implica recolzar la caricatura del “tot gratis”. És precís desenvolupar un nou marc de protecció de la indústria cultural que tinga en compte les particularitats de l’era digital i servisca per allò que va nàixer aquest tipus de legislació: fomentar la pràctica de la cultura oferint una compensació econòmica als autors.

11. Aquesta Reforma hauria d’incloure mesures d’acompanyament que recolzen el desenvolupament de nous models de negoci basats en internet, així com la milloria d’aquells que ja existeixen. Si no es fa, perjudicarà la innovació dels sectors afectats i perpetuarà un model de distribució cultural i d’accés a la informació que és manifestament caduc.

12. Aquesta reforma de la LPI sembla ser producte d’una dinàmica de corrupteles entre lobbies i el poder polític, qüestió ja evident pel recent relleu dels directius en els principals diaris nacionals i l’escenificació de la reforma de la llei presentant-la amb una foto del president de l’AEDE junt a la vicepresidenta del Govern. Açò posa sota sospita a uns i altres, si considerem com de prop estan els procesos electorals.

CONCLUSIÓ:

La reforma d’aquesta llei, de la manera que s’ha redactat, està destinada al fracàs i augurem un recorregut molt curt, doncs no s’adequa a la realitat ni cobreix les necessitats dels sectors i agents implicats. És un fre per al desenvolupament de la cultura lliure i la indústria, inassumible en temps de dificultats econòmiques, durant els quals és necessari primar la innovació i afavorir el sorgiment de nous mercats emergents, on Espanya demostra un potencial enorme.

A més, el text conté un número incomptable d’ambigüitats i indefinicions, que una llei d’aquesta envergadura no pot permetre’s, ja que obri la porta a una aplicació discrecional i a greus efectes col·laterals indesitjats.

Amb tots aquests motius, instem al Govern a reconsiderar i retirar aquesta reforma i a obrir amb tots els sectors afectats el diàleg que aquests reclamen des de fa mesos per a aportar solucions més adequades a la nova realitat que planteja la societat digital.

Al mateix temps, fem una crida a tota la societat per participar, aportar, comprometre’s i difondre la campanya de rebuig al #CanonAEDE difonent aquesta declaració i els seus actes, accions i iniciatives.

#canonAEDE

http://canonAEDE.org

Arxivat a Pensaments, Política, societat 2.0, Societat 21

Calaix de sastre… calaix desastre :(

Ja fa dies que no escric res per ací, i això que fa dies que vull dir alguna cosa :(

Com que no ho he pogut fer en el moment que tenia la idea al cap ara mateix em costa d’organitzar el discurs i més aviat faré una mescla de diferents temes que m’han preocupat darrerament… no són els únics, ni molt menys! Però són temes que crec que cal tenir present perquè s’han de treballar.

La veritat és que de temes per a parlar n’hi ha molts, des de qüestions polítiques com ara l’aprovació de la llei mordassa, a la limitació de les llibertats de les dones per a avortar, passant pel que s’ha anomenat «taxa gúguel» però que afecta no només a gúguel sinó a tot aquell lloc web que base la seua feina en fer enllaços… com si volgueren carregar-se el dret a cita (recordeu allò de «fin de la cita»?), és l’anomenat #canonAEDE, que té fins i tot un web.

A més, ahir va començar al país veí el debat sobre l’estat de la nació i l’estona que vaig estar seguint-lo era força depriment, amb un president del govern que es comportava com a cap de l’oposició d’inútil que arriba a ser; un cap de l’oposició que no era gens incisiu i… i no vaig ser capaç d’aguantar més estona; espero que avui els representants valencians, catalans i bascos plantegin un debat més interessant i més proper a la gent.

En un altre ordre de coses, el proper 17 de maig organitzarem a l’institut Torre Vicens de Lleida la festa de publicació 14.04, la propera versió d’Ubuntu, Trusty Tahr… i aquest és el primer anunci que fem. Si us interessa aneu seguint el wiki de la festa on anirà actualitzant-se el programa d’activitats; hores d’ara no hi ha encara res. En aquest sentit m’agradaria intentar que a la festa es poguera consolidar un grup de professors de les comarques de Ponent usuaris de Programari Lliure, és una idea que fa temps que em volta pel cap i crec que la festa podria ser una bona excusa per donar-li forma.

Finalment, pel que fa a la meua activitat excursionista, estic en una temporada fluixa, esperant que hi haja alguna ocasió d’escapar-me a fer alguna excursió amb raquetes, però mentrestant planificant diverses opcions de cara a la primavera i l’estiu… a veure si alguna pot fructificar.

Res més ;)

EDICIÓ: ha estat tancar l’editor i assabentar-me’n de la mort de Paco de Lucía… una notícia que m’entristeix molt. No coneixia gaire la seua discografia, però tinc un record molt fort de la coŀlaboració que va fer l’any 1981 amb Al di Meola i John McLaughlin, aquell Friday Night in San Francisco, que van revisitar un temps després. Recorde especialment el tema «Mediterranean Sundance-Rio Ancho»:

Arxivat a LoCo, Política, societat 2.0, Ubuntu

Crida a la participació a la Debian Women MiniDebConf 2014 Barcelona

A partir de la petició de difusió feta a la llista d’usuaris de debian en català faig aquest apunt al bloc per comunicar que els dies 15 i 16 de març se celebrarà a Barcelona, promogut per Debian Women, la MiniDebConf-Women 2014. Dues jornades de conferències obertes a tothom però exclusivament amb ponents que s’identifiquen amb el sexe femení. L’objectiu d’aquesta exclusivitat és doble, d’una banda difondre Debian i la seua filosofia, i d’altra la promoció de les persones que s’identifiquen amb el sexe femení a la comunitat Debian (i per extensió a les comunitats de programari lliure).

dw

És per això que reproduïsc (en anglès, com l’original) la crida a la participació feta al wiki del projecte Debian Women, amb la intenció que ho feu córrer i en feu la màxima difusió:

===============================================
 MiniDebConf 2014 Barcelona Call for Proposals
===============================================

Debian Women is proud to announce that it will hold a MiniDebConf
in Barcelona on 15-16 March 2014, where Debian enthusiasts from
far and wide will gather to talk about the latest Debian changes
and the Debian community, as well as to meet new and old friends.

We want to have a MiniDebConf with both talks and social events,
to which everyone in Debian is invited but where the speakers in
the talks are all people who identify themselves as female. We
consider this important to:

 * Encourage women who haven't yet given their first DebConf talk
 * Provide role models for women who are interested in contributing
 * Debunk the myth that there are not enough women who can give 
   talks in DebConf

The idea behind the conference is not to talk about women in free
software, or women in Debian, but rather to make discussion about
Debian subjects more inclusive for women. If you agree with this
goal, spread the word. Forward this call for potential speakers
and help us make this event a great success!

Debian Women invites submissions of proposals for papers,
presentations, discussion sessions and tutorials for the
event. Submissions are not limited to traditional talks: you
could propose a performance, an art installation, a debate or
anything else. All talks are welcome, whether newbie or very
advanced level. Regular sessions will be 45 minutes long,
including time for questions, with a 15 minute break between
events.

If you have one or more proposals, please send it to
proposals@bcn2014.mini.debconf.org.  Don't forget to include
in your message: your name or nick, the title of the event,
description, language, and any other information that might
be useful. We will try to get some sponsorship to help with
speakers' travel expenses.

Please submit your proposal(s) before the 31st of January so that
we can start the evaluation process and build the conference
program. We might continue to receive proposals after date if
there is still free space in the schedule.

We hope to see you in Barcelona!

For more information, visit http://bcn2014.mini.debconf.org

Source: https://wiki.debian.org/DebianWomen/Projects/MiniDebconf-Women/2014/CallForProposals

Ara només cal que m’ho puga muntar per poder venir… que no ho tinc gens clar :(

Arxivat a Debian, Programari lliure, societat 2.0

Resum del 2013

Avui m’ha arribat un correu de WordPress on m’informava de com havia estat el meu any 2013 a nivell blocaire, i han preparat el següent resum:

Ací hi ha el resum complet.

El que em sembla més evident, com ja fa temps que vaig comentant és que cada vegada escric menys i, entre altres raons, els microblocs s’han menjat als blocs (al menys pel que a mi respecta). M’havia proposat de fer un apunt mensual i no ho estic complint, ni aquests dies que estic de vacances ho estic fent: ara mateix tenia pendent de fer un apunt amb les excursions que ens havia preparat el meu germà per les vacances i no ho he fet; només he penjat els tracks de les excursions… per cert, molt recomanables, ara explique:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El meu germà ens va fer dues propostes, la primera pujar des de la Vall d’Uixó a la penya Migdia pel Mur, passant per Sumet i després baixant pel darrere de Penyalba fins a la font de l’Anogueret… una volta bastant completa que vam fer el 24 de desembre amb Àlex i Pau (teniu el track ací); i l’altra proposta era de pujar al pic Espadà (1099 m), el que jo pensava que era el més alt de la Serra d’Espadà però com bé m’ha fet observar veton en un comentari al track no ho és; això sí, l’excursió va ser molt bonica i és molt recomanable… si voleu aprofitar el track vigileu en baixar del Gurugú perquè hi ha un punt amb una bifurcació no senyalitzada i el camí va a l’esquerra (ja veureu que a la dreta baixa molt pendent… reculeu abans no us encigaleu!).

Res més, això és tot pel 2013, que tingueu un bon any 2014!

:-*

Arxivat a Excursions, General, societat 2.0
Arxius
abril 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mar    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.