Amb aquest apunt encete una nova categoria al bloc, la culinària. No sé si tindrà seguiment o què, però l’altre dia se’m va ocórrer de fer-ne. Tot va ser perquè el 25A celebràvem una tancada a l’escola Alba amb motiu del #25APrenElTeuCentre i quan ens vam trobar a l’escola dos dies abans per la festa de Sant Jordi, vam estar organitzant els últims detalls i a mi se’m va acudir de portar panadons d’espinacs per compartir per a sopar. En principi no m’havia plantejat fer-los jo, però això trencava l’esperit d’aportar cadascú alguna cosa «pròpia», així que em vaig posar a remenar per la xarxa a veure què hi trobava.
D’entre tota l’oferta que hi ha vaig estar remenant tres propostes, entre les quals la de la Rosa, que va ser la que més vaig seguir junt amb una altra. De les tres receptes vaig fer una barreja, la qual cosa va servir per fer la recepta una mica meua… i per fer alguna cosa malament fruit de les presses i el poc temps de què disposava, espere resoldre-ho en la següent ocasió que en faça. Per cert si us mireu l’apunt que fa la Rosa al seu bloc de cuina aprendreu una mica què són els panadons, de quins tipus se’n pot fer i també una mica d’història 
Aproximadament la recepta que vaig fer va quedar de la següent manera:
Ingredients:
- 1 kg d’espinacs frescos
- Julivert fresc
- 250 g de farina de força (aproximadament)
- 1 dauet de llevat fresc (25 g)
- Panses (250 g)
- Pinyons (60 g)
- 2 grans d’all grossos tallats el més petit possible
- Aigua (200 ml)
- Oli d’oliva verge extra de les Garrigues
- Sal
Elaboració:
D’una banda treballarem la massa dels panadons i d’una altra el farcit (espinacs amb panses i pinyons):
Pel que fa a la massa vaig barrejar en un bol 200 g de farina de força amb 200 ml d’aigua, 25 g de llevat i una mica de sal. Ho vaig estar pastant durant 5-10 minuts i vaig anar afegint més farina mentre anava pastant fins que ja no se m’enganxava als dits. Arribat aquest punt es tracta de tapar el bol amb la pasta amb un drap i posar-lo a prop d’alguna font de calor, deixant-ho reposar al menys 1 hora fins que augmente bastant de volum (com més estona ho deixem reposar més augmentarà de volum i més fàcilment s’estirarà després).
Massa dels panadons preparada.
Mentre esperem que puge la massa podem preparar el farcit:
En una cassola gran saltegem els espinacs poc a poc fins que reduïsquen el seu volum, amb una mica de sal i oli. Quan ja els tenim cuits els passem per un escorredor i traiem l’excés d’aigua; ho tornem a passar a la cassola (amb el foc apagat) i hi afegim la resta d’ingredients: les panses, els pinyons, el julivert tallat ben prim, així com l’all (que també tenim tallat ben prim); hi afegim un rajolí d’oli d’oliva i ho barregem bé. Sembla que hi haja moltes panses i pinyons… però és la clau (una) de l’èxit 
Farcit dels espinacs preparat.
En aquest moment ens disposem a preparar els diferents panadons a partir de la massa que tenim en repòs. El primer que hem de fer, però, és encendre el forn i que vaja escalfant-se a a230º
Per tal de fer els panadons només cal enfarinar bé el marbre i el corró per a què no s’enganxe la pasta. Agafem una porció de massa i l’estirem amb el corró donant-li forma ovalada. Depenent de com vulguem tancar els panadons (per un costat o pel mig) hi posarem el farcit. Si volem tancar-los pel costat, en un dels costats hi posem una porció de la mescla que hem preparat pel farcit i un rajolí d’oli, tapem el farcit amb l’altra part i pessiguem les vores perquè no s’obrin al forn; si volem tancar-los pel mig, posem una porció del farcit pel mig i tanquem per dalt la massa, pessigant-la perquè no s’obri al forn. En qualsevol cas, hi posem un altre rajolí d’oli per sobre i ho posem al forn a 230º durant… dependrà de com ho vulguem, en el meu cas vaig esperar una hora i mitja aproximadament perquè s’enrossís bé la superfície. Ah, me’n van eixir 5, però la massa no la vaig deixar reposar prou estona i no vaig poder estirar-la tot el que m’hagués agradat (tampoc no haguera tingut prou mescla per farcir-ne meś). 
Llàstima no haver fet fotos quan ja estaven acabats, la veritat és que van quedar bastant bé… potser és la sort del principiant!
