Arran de la carta elaborada per Caliu exposant al president de la Generalitat els avantatges del programari lliure a l’administració pública, i atenent a les inquietuds, en la mateixa línia, mostrades des de l’institut on treballo, hem elaborat una carta semblant però adaptada a l’àmbit docent que hem enviat avui per correu electrònic a president.arturmas(arrova)gencat.cat [també pot ser a President.Artur_Mas(arrova)gencat.cat]. El text del missatge és el que segueix:
####################### Carta al president: ##########################
Institut ElQueSigui
Nom de Qui Escriu
Adreça Postal
09876 Lloc
E-mail: ves-a-saber@xtec.o-no
url: http://l’institut.d’abans
Molt Honorable Senyor Artur Mas,
president de la Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat, plaça de Sant Jaume
Barcelona
Lloc, X de juny de 2011
Molt Honorable Senyor Artur Mas
Ens dirigim a vos en tant que president de la Generalitat de Catalunya, perquè entenem que des d’aquesta posició de responsabilitat, podeu treballar molt en benefici del país.
És, precisament, amb el desig d’aportar-hi el que estigui en les nostres mans que avui ens dirigim a vós des del nostre centre. I és des de la condició de treballadors de la Generalitat que volem compartir amb vós la nostra inquietud per un aspecte que ens sembla que s’està menystenint per part de l’Administració; ens expliquem:
Suposem que sou conscients que en un món ple d’intercanvis de tota mena cal instaurar un sistema d’estandardització que garanteixi que allò que s’ha fet en un lloc és d’aplicació en un altre, és així que neix l’Organització Internacional d’Estandardització, ISO [1]. És aquest organisme qui s’ocupa de regular com s’han de fer les coses seguint estàndards internacionals assumits per tothom; i aquests estàndards són d’aplicació a les coses més diverses, també als formats de documents ofimàtics, pels quals s’ha adoptat els formats de documents oberts ODF (és l’estàndard ISO 26300, aprovat el 30 de novembre de 2006).
Probablement, haureu sentit parlar del programari lliure, que seguint la definició de la Free Software Foundation és aquell que, a través de la seva llicència, atorga a l’usuari les anomenades quatre llibertats:
0. La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit;
1. La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats;
2. La llibertat de distribuir-ne còpies;
3. La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores.
El programari lliure, que sí segueix els estàndards, permet que hi hagi empreses d’aquí que investiguin i desenvolupin programari atenent aquests estàndards que hem esmentat.
Des del nostre centre, en tant que educatiu, valorem per damunt de tot els beneficis ètics del programari lliure i dels sistemes GNU/Linux en particular i considerem que són raons suficients per impulsar-ne l’ús; cosa que hem dut a terme al centre per qüestions educatives i formatives, però no només. Tanmateix, som conscients que qui té la responsabilitat d’administrar el país pot estar més interessat en els beneficis econòmics que aquest recurs pot aportar a la societat, i que nosaltres hem pogut experimentar al centre.
A més a més, l’ús del programari lliure i dels formats oberts aporta altres aspectes molt positius, tant pel que fa a l’administració pública o privada com per a l’usuari individual: garanteix l’accés als documents en el futur, fins i tot si hom decideix canviar el programari amb què s’elaboren; permet canviar en qualsevol moment de proveïdors de programari o de serveis d’assistència tècnica, ja que no ens lliga a cap programari de propietat ni a cap format tancat de documents; dificulta els monopolis de facto i fomenta la lliure competència; permet adaptar el programari a les necessitats reals de l’usuari sense cap tipus d’impediment legal o tècnic.
Són moltes les administracions públiques d’arreu del món (Extremadura, Andalusia, Mèxic, Veneçuela, Brasil, Equador, Índia, Xina, Viena, Munic, Birmingham, França, Itàlia, Tirol del sud, Unió Europea) que ja han descobert aquests avantatges i van migrant progressivament cap al programari lliure, exercint, així, el seu paper de lideratge de la societat.
A casa nostra, en canvi, ha quedat reduït de forma testimonial a la Linkat, que a més, no ha aprofitat la gran ocasió d’implantar-se que se li presentava amb el projecte Educat1x1. Entenem que aquest és un luxe que no ens podem permetre, ja que s’hi han dedicat molts esforços tècnics i econòmics pel seu desenvolupament, i paral·lelament s’està pagant molts diners en llicències de programes propietaris que no fan sinó crear dependència d’una única empresa i per una única plataforma (propietat de la mateixa empresa), sense aportar cap benefici afegit al programari lliure.
És aquest el tema que ens preocupa, ja que al centre fem servir aquest tipus de documents, en format obert, seguint aquesta reglamentació, i atenent la normativa estatal [2] i les recomanacions del nostre Departament [3], però ens trobem que des del propi Departament se’ns fa arribar molta documentació en formats no estàndards; que vol dir que els Departaments de la Generalitat no segueixen la normativa, cosa del tot denunciable, i que a més de la despesa econòmica que això representa, als ens i treballadors de la Generalitat que fan l’esforç d’adaptar-se a normatives i recomanacions i creuen en el futur del programari lliure, ens genera un seguit de contratemps que ara intentarem desglossar:
El fet que el programari privatiu no està fet seguint els estàndards ens provoca incompatibilitats, les quals només poden resoldre’s seguint-los, altrament entrem en una espiral que no ens podem permetre, ja que cada nova versió d’un programa presenta alguna incompatibilitat amb l’anterior que obliga a comprar la nova versió, suposant una despesa innecessària, tant de diners com de recursos humans i temporals per l’adaptació dels sistemes informàtics a aquesta nova «realitat»; a més de suposar una despesa de temps no només dels tècnics sinó també dels usuaris per a adaptar-s’hi.
Aquesta actitud tampoc facilita la implantació al lloc de treball ni la difusió a les famílies, a les quals representaria un estalvi en l’adquisició de programari, doncs com sempre n’hi han detractors.
Aquest fet per si sol ja és maquiavèl·lic, i genera una despesa innecessària a l’Administració que pot evitar-se fàcilment seguint els estàndards, els quals garanteixen, entre altres coses, la compatibilitat de versions; a més, deslliura l’usuari d’un programa concret… i d’una plataforma concreta; encara més si, com en el cas que ens ocupa, són fets amb codi obert, és a dir, accessible, i per tant, estudiable, desenvolupable, modificable, adaptable, traduïble,… Aquest detall és d’importància cabdal pel país, ja que permet el seu desenvolupament científico-tecnològic donat que el coneixement és lliure i no és propietat de cap empresa multinacional, la qual, en tenir la seu fora de Catalunya no deixa cap pòsit al país. En permetre aquesta compatibilitat, i no haver d’estar contínuament comprant noves versions de programes suposa un gran estalvi econòmic, d’importància cabdal en aquests moments de crisi que sovint ens recordeu.
És en aquesta línia d’estalvi econòmic i de desenvolupament científic-tecnològic pel país que ens permetem fer-vos una suggerència que, des del nostre punt de vista, permet resoldre-ho tot plegat:
Des del nostre centre creiem, doncs, que l’adopció i la implantació del programari lliure (i dels sistemes GNU/Linux en particular) per part de la Generalitat de Catalunya aportaria grans beneficis al nostre país, encara més importants en un moment de crisi com l’actual. Tenir un major control del que realment fan els programes dels nostres ordinadors; poder adaptar aquests programes a les necessitats reals de la nostra societat; garantir l’accés, ara i en el futur, a tota la documentació de l’administració pública en formats digitals; garantir la presència de la llengua catalana als nostres ordinadors sense dependre d’empreses estrangeres; reduir costos en llicències i manteniment; impulsar el sector informàtic català i molts altres avantatges, no són pas luxes ni capricis, sinó necessitats reals de la societat catalana: només la iniciativa del Govern de Catalunya hi pot fer front.
A més, en una època de restriccions econòmiques segons que ens descriviu diàriament, seria un malbaratament de recursos no fer aquesta opció.
Senyor President, des del nostre centre us proposem que, en l’àmbit de les administracions de Catalunya, lidereu la implantació dels sistemes lliures, del programari lliure i dels formats oberts. Valorem positivament el pas que heu fet en aquest sentit fent públiques certes dades [4], algunes d’elles en formats oberts [5], però ens sembla un primer pas del tot insuficient de cara a garantir totalment la seguretat i la llibertat esmentades al llarg de tot l’escrit (per cert, volíem aprofitar per dir-vos que si bé el format pdf com bé esmenteu és lliure, l’adreça que hi poseu com a referència apunta a un lector propietari, de manera que ens permetem donar-vos-en una altra on podeu trobar-ne de lliures [6]).
Aprofitem l’avinentesa per saludar-vos ben atentament.
Sotasignats
Institut ElQueSigui, Lloc
[1] http://www.iso.org/iso/home.html
[2] http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2010-1331
[3] http://www.xtec.cat/guies/estandards/
[4] http://dadesobertes.gencat.cat/
[5] http://dadesobertes.gencat.cat/ca/formats.html
######################### Fi de la carta ############################
Evidentment, donant-li el format que us sembli més oportú, podeu adaptar-la al vostre cas i fer-la arribar allà on cregueu oportú.
d'açò i d'allò 
Deixa un comentari